Resoleu x
x = \frac{\sqrt{379} - 8}{9} \approx 1,274213593
x=\frac{-\sqrt{379}-8}{9}\approx -3,05199137
Gràfic
Compartir
Copiat al porta-retalls
7\left(-x\right)+35=9x^{2}+9x
Utilitzeu la propietat distributiva per multiplicar 7 per -x+5.
7\left(-x\right)+35-9x^{2}=9x
Resteu 9x^{2} en tots dos costats.
7\left(-x\right)+35-9x^{2}-9x=0
Resteu 9x en tots dos costats.
-7x+35-9x^{2}-9x=0
Multipliqueu 7 per -1 per obtenir -7.
-16x+35-9x^{2}=0
Combineu -7x i -9x per obtenir -16x.
-9x^{2}-16x+35=0
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
x=\frac{-\left(-16\right)±\sqrt{\left(-16\right)^{2}-4\left(-9\right)\times 35}}{2\left(-9\right)}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu -9 per a, -16 per b i 35 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
x=\frac{-\left(-16\right)±\sqrt{256-4\left(-9\right)\times 35}}{2\left(-9\right)}
Eleveu -16 al quadrat.
x=\frac{-\left(-16\right)±\sqrt{256+36\times 35}}{2\left(-9\right)}
Multipliqueu -4 per -9.
x=\frac{-\left(-16\right)±\sqrt{256+1260}}{2\left(-9\right)}
Multipliqueu 36 per 35.
x=\frac{-\left(-16\right)±\sqrt{1516}}{2\left(-9\right)}
Sumeu 256 i 1260.
x=\frac{-\left(-16\right)±2\sqrt{379}}{2\left(-9\right)}
Calculeu l'arrel quadrada de 1516.
x=\frac{16±2\sqrt{379}}{2\left(-9\right)}
El contrari de -16 és 16.
x=\frac{16±2\sqrt{379}}{-18}
Multipliqueu 2 per -9.
x=\frac{2\sqrt{379}+16}{-18}
Ara resoleu l'equació x=\frac{16±2\sqrt{379}}{-18} quan ± és més. Sumeu 16 i 2\sqrt{379}.
x=\frac{-\sqrt{379}-8}{9}
Dividiu 16+2\sqrt{379} per -18.
x=\frac{16-2\sqrt{379}}{-18}
Ara resoleu l'equació x=\frac{16±2\sqrt{379}}{-18} quan ± és menys. Resteu 2\sqrt{379} de 16.
x=\frac{\sqrt{379}-8}{9}
Dividiu 16-2\sqrt{379} per -18.
x=\frac{-\sqrt{379}-8}{9} x=\frac{\sqrt{379}-8}{9}
L'equació ja s'ha resolt.
7\left(-x\right)+35=9x^{2}+9x
Utilitzeu la propietat distributiva per multiplicar 7 per -x+5.
7\left(-x\right)+35-9x^{2}=9x
Resteu 9x^{2} en tots dos costats.
7\left(-x\right)+35-9x^{2}-9x=0
Resteu 9x en tots dos costats.
7\left(-x\right)-9x^{2}-9x=-35
Resteu 35 en tots dos costats. Qualsevol valor restat a zero dóna com a resultat la seva negació.
-7x-9x^{2}-9x=-35
Multipliqueu 7 per -1 per obtenir -7.
-16x-9x^{2}=-35
Combineu -7x i -9x per obtenir -16x.
-9x^{2}-16x=-35
Les equacions quadràtiques com aquesta es poden resoldre calculant-ne el quadrat. Per fer-ho, primer l'equació ha de tenir la forma x^{2}+bx=c.
\frac{-9x^{2}-16x}{-9}=-\frac{35}{-9}
Dividiu els dos costats per -9.
x^{2}+\left(-\frac{16}{-9}\right)x=-\frac{35}{-9}
En dividir per -9 es desfà la multiplicació per -9.
x^{2}+\frac{16}{9}x=-\frac{35}{-9}
Dividiu -16 per -9.
x^{2}+\frac{16}{9}x=\frac{35}{9}
Dividiu -35 per -9.
x^{2}+\frac{16}{9}x+\left(\frac{8}{9}\right)^{2}=\frac{35}{9}+\left(\frac{8}{9}\right)^{2}
Dividiu \frac{16}{9}, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir \frac{8}{9}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre \frac{8}{9} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
x^{2}+\frac{16}{9}x+\frac{64}{81}=\frac{35}{9}+\frac{64}{81}
Per elevar \frac{8}{9} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
x^{2}+\frac{16}{9}x+\frac{64}{81}=\frac{379}{81}
Sumeu \frac{35}{9} i \frac{64}{81} trobant un denominador comú i sumant-ne els numeradors. A continuació, reduïu la fracció al màxim sempre que sigui possible.
\left(x+\frac{8}{9}\right)^{2}=\frac{379}{81}
Factor x^{2}+\frac{16}{9}x+\frac{64}{81}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(x+\frac{8}{9}\right)^{2}}=\sqrt{\frac{379}{81}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
x+\frac{8}{9}=\frac{\sqrt{379}}{9} x+\frac{8}{9}=-\frac{\sqrt{379}}{9}
Simplifiqueu.
x=\frac{\sqrt{379}-8}{9} x=\frac{-\sqrt{379}-8}{9}
Resteu \frac{8}{9} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}