Resoleu x
x = \frac{\sqrt{149} + 3}{14} \approx 1,086182544
x=\frac{3-\sqrt{149}}{14}\approx -0,657611115
Gràfic
Compartir
Copiat al porta-retalls
7x^{2}-3x-5=0
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
x=\frac{-\left(-3\right)±\sqrt{\left(-3\right)^{2}-4\times 7\left(-5\right)}}{2\times 7}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 7 per a, -3 per b i -5 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
x=\frac{-\left(-3\right)±\sqrt{9-4\times 7\left(-5\right)}}{2\times 7}
Eleveu -3 al quadrat.
x=\frac{-\left(-3\right)±\sqrt{9-28\left(-5\right)}}{2\times 7}
Multipliqueu -4 per 7.
x=\frac{-\left(-3\right)±\sqrt{9+140}}{2\times 7}
Multipliqueu -28 per -5.
x=\frac{-\left(-3\right)±\sqrt{149}}{2\times 7}
Sumeu 9 i 140.
x=\frac{3±\sqrt{149}}{2\times 7}
El contrari de -3 és 3.
x=\frac{3±\sqrt{149}}{14}
Multipliqueu 2 per 7.
x=\frac{\sqrt{149}+3}{14}
Ara resoleu l'equació x=\frac{3±\sqrt{149}}{14} quan ± és més. Sumeu 3 i \sqrt{149}.
x=\frac{3-\sqrt{149}}{14}
Ara resoleu l'equació x=\frac{3±\sqrt{149}}{14} quan ± és menys. Resteu \sqrt{149} de 3.
x=\frac{\sqrt{149}+3}{14} x=\frac{3-\sqrt{149}}{14}
L'equació ja s'ha resolt.
7x^{2}-3x-5=0
Les equacions quadràtiques com aquesta es poden resoldre calculant-ne el quadrat. Per fer-ho, primer l'equació ha de tenir la forma x^{2}+bx=c.
7x^{2}-3x-5-\left(-5\right)=-\left(-5\right)
Sumeu 5 als dos costats de l'equació.
7x^{2}-3x=-\left(-5\right)
En restar -5 a si mateix s'obté 0.
7x^{2}-3x=5
Resteu -5 de 0.
\frac{7x^{2}-3x}{7}=\frac{5}{7}
Dividiu els dos costats per 7.
x^{2}-\frac{3}{7}x=\frac{5}{7}
En dividir per 7 es desfà la multiplicació per 7.
x^{2}-\frac{3}{7}x+\left(-\frac{3}{14}\right)^{2}=\frac{5}{7}+\left(-\frac{3}{14}\right)^{2}
Dividiu -\frac{3}{7}, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir -\frac{3}{14}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre -\frac{3}{14} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
x^{2}-\frac{3}{7}x+\frac{9}{196}=\frac{5}{7}+\frac{9}{196}
Per elevar -\frac{3}{14} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
x^{2}-\frac{3}{7}x+\frac{9}{196}=\frac{149}{196}
Sumeu \frac{5}{7} i \frac{9}{196} trobant un denominador comú i sumant-ne els numeradors. A continuació, reduïu la fracció al màxim sempre que sigui possible.
\left(x-\frac{3}{14}\right)^{2}=\frac{149}{196}
Factor x^{2}-\frac{3}{7}x+\frac{9}{196}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(x-\frac{3}{14}\right)^{2}}=\sqrt{\frac{149}{196}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
x-\frac{3}{14}=\frac{\sqrt{149}}{14} x-\frac{3}{14}=-\frac{\sqrt{149}}{14}
Simplifiqueu.
x=\frac{\sqrt{149}+3}{14} x=\frac{3-\sqrt{149}}{14}
Sumeu \frac{3}{14} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}