Resoleu x
x=\frac{\sqrt{445}}{30}+\frac{1}{6}\approx 0,869834104
x=-\frac{\sqrt{445}}{30}+\frac{1}{6}\approx -0,53650077
Gràfic
Compartir
Copiat al porta-retalls
15x^{2}-5x=7
Intercanvieu els costats perquè tots els termes variables estiguin al costat esquerre.
15x^{2}-5x-7=0
Resteu 7 en tots dos costats.
x=\frac{-\left(-5\right)±\sqrt{\left(-5\right)^{2}-4\times 15\left(-7\right)}}{2\times 15}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 15 per a, -5 per b i -7 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
x=\frac{-\left(-5\right)±\sqrt{25-4\times 15\left(-7\right)}}{2\times 15}
Eleveu -5 al quadrat.
x=\frac{-\left(-5\right)±\sqrt{25-60\left(-7\right)}}{2\times 15}
Multipliqueu -4 per 15.
x=\frac{-\left(-5\right)±\sqrt{25+420}}{2\times 15}
Multipliqueu -60 per -7.
x=\frac{-\left(-5\right)±\sqrt{445}}{2\times 15}
Sumeu 25 i 420.
x=\frac{5±\sqrt{445}}{2\times 15}
El contrari de -5 és 5.
x=\frac{5±\sqrt{445}}{30}
Multipliqueu 2 per 15.
x=\frac{\sqrt{445}+5}{30}
Ara resoleu l'equació x=\frac{5±\sqrt{445}}{30} quan ± és més. Sumeu 5 i \sqrt{445}.
x=\frac{\sqrt{445}}{30}+\frac{1}{6}
Dividiu 5+\sqrt{445} per 30.
x=\frac{5-\sqrt{445}}{30}
Ara resoleu l'equació x=\frac{5±\sqrt{445}}{30} quan ± és menys. Resteu \sqrt{445} de 5.
x=-\frac{\sqrt{445}}{30}+\frac{1}{6}
Dividiu 5-\sqrt{445} per 30.
x=\frac{\sqrt{445}}{30}+\frac{1}{6} x=-\frac{\sqrt{445}}{30}+\frac{1}{6}
L'equació ja s'ha resolt.
15x^{2}-5x=7
Intercanvieu els costats perquè tots els termes variables estiguin al costat esquerre.
\frac{15x^{2}-5x}{15}=\frac{7}{15}
Dividiu els dos costats per 15.
x^{2}+\left(-\frac{5}{15}\right)x=\frac{7}{15}
En dividir per 15 es desfà la multiplicació per 15.
x^{2}-\frac{1}{3}x=\frac{7}{15}
Redueix la fracció \frac{-5}{15} al màxim extraient i anul·lant 5.
x^{2}-\frac{1}{3}x+\left(-\frac{1}{6}\right)^{2}=\frac{7}{15}+\left(-\frac{1}{6}\right)^{2}
Dividiu -\frac{1}{3}, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir -\frac{1}{6}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre -\frac{1}{6} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
x^{2}-\frac{1}{3}x+\frac{1}{36}=\frac{7}{15}+\frac{1}{36}
Per elevar -\frac{1}{6} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
x^{2}-\frac{1}{3}x+\frac{1}{36}=\frac{89}{180}
Sumeu \frac{7}{15} i \frac{1}{36} trobant un denominador comú i sumant-ne els numeradors. A continuació, reduïu la fracció al màxim sempre que sigui possible.
\left(x-\frac{1}{6}\right)^{2}=\frac{89}{180}
Factor x^{2}-\frac{1}{3}x+\frac{1}{36}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(x-\frac{1}{6}\right)^{2}}=\sqrt{\frac{89}{180}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
x-\frac{1}{6}=\frac{\sqrt{445}}{30} x-\frac{1}{6}=-\frac{\sqrt{445}}{30}
Simplifiqueu.
x=\frac{\sqrt{445}}{30}+\frac{1}{6} x=-\frac{\sqrt{445}}{30}+\frac{1}{6}
Sumeu \frac{1}{6} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}