Resoleu x
x = -\frac{3}{2} = -1\frac{1}{2} = -1,5
x = \frac{5}{3} = 1\frac{2}{3} \approx 1,666666667
Gràfic
Compartir
Copiat al porta-retalls
6x^{2}-x-15=0
Resteu 15 en tots dos costats.
a+b=-1 ab=6\left(-15\right)=-90
Per resoldre l'equació, el factor de l'esquerra l'ha agrupat. Primer, cal tornar a escriure el costat esquerre de la mà a 6x^{2}+ax+bx-15. Per cercar a i b, configureu un sistema per resoldre.
1,-90 2,-45 3,-30 5,-18 6,-15 9,-10
Com que ab és negatiu, a i b tenen els signes oposats. Com que a+b és negatiu, el número negatiu té un valor més absolut que el positiu. Llista de totes les parelles d'enters que donen -90 de producte.
1-90=-89 2-45=-43 3-30=-27 5-18=-13 6-15=-9 9-10=-1
Calculeu la suma de cada parell.
a=-10 b=9
La solució és la parella que atorga -1 de suma.
\left(6x^{2}-10x\right)+\left(9x-15\right)
Reescriviu 6x^{2}-x-15 com a \left(6x^{2}-10x\right)+\left(9x-15\right).
2x\left(3x-5\right)+3\left(3x-5\right)
2x al primer grup i 3 al segon grup.
\left(3x-5\right)\left(2x+3\right)
Simplifiqueu el terme comú 3x-5 mitjançant la propietat distributiva.
x=\frac{5}{3} x=-\frac{3}{2}
Per trobar solucions d'equació, resoleu 3x-5=0 i 2x+3=0.
6x^{2}-x=15
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
6x^{2}-x-15=15-15
Resteu 15 als dos costats de l'equació.
6x^{2}-x-15=0
En restar 15 a si mateix s'obté 0.
x=\frac{-\left(-1\right)±\sqrt{1-4\times 6\left(-15\right)}}{2\times 6}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 6 per a, -1 per b i -15 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
x=\frac{-\left(-1\right)±\sqrt{1-24\left(-15\right)}}{2\times 6}
Multipliqueu -4 per 6.
x=\frac{-\left(-1\right)±\sqrt{1+360}}{2\times 6}
Multipliqueu -24 per -15.
x=\frac{-\left(-1\right)±\sqrt{361}}{2\times 6}
Sumeu 1 i 360.
x=\frac{-\left(-1\right)±19}{2\times 6}
Calculeu l'arrel quadrada de 361.
x=\frac{1±19}{2\times 6}
El contrari de -1 és 1.
x=\frac{1±19}{12}
Multipliqueu 2 per 6.
x=\frac{20}{12}
Ara resoleu l'equació x=\frac{1±19}{12} quan ± és més. Sumeu 1 i 19.
x=\frac{5}{3}
Redueix la fracció \frac{20}{12} al màxim extraient i anul·lant 4.
x=-\frac{18}{12}
Ara resoleu l'equació x=\frac{1±19}{12} quan ± és menys. Resteu 19 de 1.
x=-\frac{3}{2}
Redueix la fracció \frac{-18}{12} al màxim extraient i anul·lant 6.
x=\frac{5}{3} x=-\frac{3}{2}
L'equació ja s'ha resolt.
6x^{2}-x=15
Les equacions quadràtiques com aquesta es poden resoldre calculant-ne el quadrat. Per fer-ho, primer l'equació ha de tenir la forma x^{2}+bx=c.
\frac{6x^{2}-x}{6}=\frac{15}{6}
Dividiu els dos costats per 6.
x^{2}-\frac{1}{6}x=\frac{15}{6}
En dividir per 6 es desfà la multiplicació per 6.
x^{2}-\frac{1}{6}x=\frac{5}{2}
Redueix la fracció \frac{15}{6} al màxim extraient i anul·lant 3.
x^{2}-\frac{1}{6}x+\left(-\frac{1}{12}\right)^{2}=\frac{5}{2}+\left(-\frac{1}{12}\right)^{2}
Dividiu -\frac{1}{6}, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir -\frac{1}{12}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre -\frac{1}{12} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
x^{2}-\frac{1}{6}x+\frac{1}{144}=\frac{5}{2}+\frac{1}{144}
Per elevar -\frac{1}{12} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
x^{2}-\frac{1}{6}x+\frac{1}{144}=\frac{361}{144}
Sumeu \frac{5}{2} i \frac{1}{144} trobant un denominador comú i sumant-ne els numeradors. A continuació, reduïu la fracció al màxim sempre que sigui possible.
\left(x-\frac{1}{12}\right)^{2}=\frac{361}{144}
Factor x^{2}-\frac{1}{6}x+\frac{1}{144}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(x-\frac{1}{12}\right)^{2}}=\sqrt{\frac{361}{144}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
x-\frac{1}{12}=\frac{19}{12} x-\frac{1}{12}=-\frac{19}{12}
Simplifiqueu.
x=\frac{5}{3} x=-\frac{3}{2}
Sumeu \frac{1}{12} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}