Resoleu x
x = -\frac{3}{2} = -1\frac{1}{2} = -1,5
x = \frac{4}{3} = 1\frac{1}{3} \approx 1,333333333
Gràfic
Compartir
Copiat al porta-retalls
6x^{2}-12=-x
Resteu 12 en tots dos costats.
6x^{2}-12+x=0
Afegiu x als dos costats.
6x^{2}+x-12=0
Torneu a ordenar el polinomi per posar-lo en forma estàndard. Poseu els termes en ordre, de la potència més gran a la més petita.
a+b=1 ab=6\left(-12\right)=-72
Per resoldre l'equació, el factor de l'esquerra l'ha agrupat. Primer, cal tornar a escriure el costat esquerre de la mà a 6x^{2}+ax+bx-12. Per cercar a i b, configureu un sistema per resoldre.
-1,72 -2,36 -3,24 -4,18 -6,12 -8,9
Com que ab és negatiu, a i b tenen els signes oposats. Com que a+b és positiu, el número positiu té més valor absolut que el negatiu. Llista de totes les parelles d'enters que donen -72 de producte.
-1+72=71 -2+36=34 -3+24=21 -4+18=14 -6+12=6 -8+9=1
Calculeu la suma de cada parell.
a=-8 b=9
La solució és la parella que atorga 1 de suma.
\left(6x^{2}-8x\right)+\left(9x-12\right)
Reescriviu 6x^{2}+x-12 com a \left(6x^{2}-8x\right)+\left(9x-12\right).
2x\left(3x-4\right)+3\left(3x-4\right)
2x al primer grup i 3 al segon grup.
\left(3x-4\right)\left(2x+3\right)
Simplifiqueu el terme comú 3x-4 mitjançant la propietat distributiva.
x=\frac{4}{3} x=-\frac{3}{2}
Per trobar solucions d'equació, resoleu 3x-4=0 i 2x+3=0.
6x^{2}-12=-x
Resteu 12 en tots dos costats.
6x^{2}-12+x=0
Afegiu x als dos costats.
6x^{2}+x-12=0
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
x=\frac{-1±\sqrt{1^{2}-4\times 6\left(-12\right)}}{2\times 6}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 6 per a, 1 per b i -12 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
x=\frac{-1±\sqrt{1-4\times 6\left(-12\right)}}{2\times 6}
Eleveu 1 al quadrat.
x=\frac{-1±\sqrt{1-24\left(-12\right)}}{2\times 6}
Multipliqueu -4 per 6.
x=\frac{-1±\sqrt{1+288}}{2\times 6}
Multipliqueu -24 per -12.
x=\frac{-1±\sqrt{289}}{2\times 6}
Sumeu 1 i 288.
x=\frac{-1±17}{2\times 6}
Calculeu l'arrel quadrada de 289.
x=\frac{-1±17}{12}
Multipliqueu 2 per 6.
x=\frac{16}{12}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-1±17}{12} quan ± és més. Sumeu -1 i 17.
x=\frac{4}{3}
Redueix la fracció \frac{16}{12} al màxim extraient i anul·lant 4.
x=-\frac{18}{12}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-1±17}{12} quan ± és menys. Resteu 17 de -1.
x=-\frac{3}{2}
Redueix la fracció \frac{-18}{12} al màxim extraient i anul·lant 6.
x=\frac{4}{3} x=-\frac{3}{2}
L'equació ja s'ha resolt.
6x^{2}+x=12
Afegiu x als dos costats.
\frac{6x^{2}+x}{6}=\frac{12}{6}
Dividiu els dos costats per 6.
x^{2}+\frac{1}{6}x=\frac{12}{6}
En dividir per 6 es desfà la multiplicació per 6.
x^{2}+\frac{1}{6}x=2
Dividiu 12 per 6.
x^{2}+\frac{1}{6}x+\left(\frac{1}{12}\right)^{2}=2+\left(\frac{1}{12}\right)^{2}
Dividiu \frac{1}{6}, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir \frac{1}{12}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre \frac{1}{12} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
x^{2}+\frac{1}{6}x+\frac{1}{144}=2+\frac{1}{144}
Per elevar \frac{1}{12} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
x^{2}+\frac{1}{6}x+\frac{1}{144}=\frac{289}{144}
Sumeu 2 i \frac{1}{144}.
\left(x+\frac{1}{12}\right)^{2}=\frac{289}{144}
Factor x^{2}+\frac{1}{6}x+\frac{1}{144}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(x+\frac{1}{12}\right)^{2}}=\sqrt{\frac{289}{144}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
x+\frac{1}{12}=\frac{17}{12} x+\frac{1}{12}=-\frac{17}{12}
Simplifiqueu.
x=\frac{4}{3} x=-\frac{3}{2}
Resteu \frac{1}{12} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}