Resoleu x
x=\frac{\sqrt{22}-2}{3}\approx 0,896805253
x=\frac{-\sqrt{22}-2}{3}\approx -2,230138587
Gràfic
Compartir
Copiat al porta-retalls
6x^{2}+8x-12=0
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
x=\frac{-8±\sqrt{8^{2}-4\times 6\left(-12\right)}}{2\times 6}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 6 per a, 8 per b i -12 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
x=\frac{-8±\sqrt{64-4\times 6\left(-12\right)}}{2\times 6}
Eleveu 8 al quadrat.
x=\frac{-8±\sqrt{64-24\left(-12\right)}}{2\times 6}
Multipliqueu -4 per 6.
x=\frac{-8±\sqrt{64+288}}{2\times 6}
Multipliqueu -24 per -12.
x=\frac{-8±\sqrt{352}}{2\times 6}
Sumeu 64 i 288.
x=\frac{-8±4\sqrt{22}}{2\times 6}
Calculeu l'arrel quadrada de 352.
x=\frac{-8±4\sqrt{22}}{12}
Multipliqueu 2 per 6.
x=\frac{4\sqrt{22}-8}{12}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-8±4\sqrt{22}}{12} quan ± és més. Sumeu -8 i 4\sqrt{22}.
x=\frac{\sqrt{22}-2}{3}
Dividiu -8+4\sqrt{22} per 12.
x=\frac{-4\sqrt{22}-8}{12}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-8±4\sqrt{22}}{12} quan ± és menys. Resteu 4\sqrt{22} de -8.
x=\frac{-\sqrt{22}-2}{3}
Dividiu -8-4\sqrt{22} per 12.
x=\frac{\sqrt{22}-2}{3} x=\frac{-\sqrt{22}-2}{3}
L'equació ja s'ha resolt.
6x^{2}+8x-12=0
Les equacions quadràtiques com aquesta es poden resoldre calculant-ne el quadrat. Per fer-ho, primer l'equació ha de tenir la forma x^{2}+bx=c.
6x^{2}+8x-12-\left(-12\right)=-\left(-12\right)
Sumeu 12 als dos costats de l'equació.
6x^{2}+8x=-\left(-12\right)
En restar -12 a si mateix s'obté 0.
6x^{2}+8x=12
Resteu -12 de 0.
\frac{6x^{2}+8x}{6}=\frac{12}{6}
Dividiu els dos costats per 6.
x^{2}+\frac{8}{6}x=\frac{12}{6}
En dividir per 6 es desfà la multiplicació per 6.
x^{2}+\frac{4}{3}x=\frac{12}{6}
Redueix la fracció \frac{8}{6} al màxim extraient i anul·lant 2.
x^{2}+\frac{4}{3}x=2
Dividiu 12 per 6.
x^{2}+\frac{4}{3}x+\left(\frac{2}{3}\right)^{2}=2+\left(\frac{2}{3}\right)^{2}
Dividiu \frac{4}{3}, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir \frac{2}{3}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre \frac{2}{3} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
x^{2}+\frac{4}{3}x+\frac{4}{9}=2+\frac{4}{9}
Per elevar \frac{2}{3} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
x^{2}+\frac{4}{3}x+\frac{4}{9}=\frac{22}{9}
Sumeu 2 i \frac{4}{9}.
\left(x+\frac{2}{3}\right)^{2}=\frac{22}{9}
Factor x^{2}+\frac{4}{3}x+\frac{4}{9}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(x+\frac{2}{3}\right)^{2}}=\sqrt{\frac{22}{9}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
x+\frac{2}{3}=\frac{\sqrt{22}}{3} x+\frac{2}{3}=-\frac{\sqrt{22}}{3}
Simplifiqueu.
x=\frac{\sqrt{22}-2}{3} x=\frac{-\sqrt{22}-2}{3}
Resteu \frac{2}{3} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}