Resoleu x
x = \frac{\sqrt{4561} - 5}{36} \approx 1,737088223
x=\frac{-\sqrt{4561}-5}{36}\approx -2,014866001
Gràfic
Compartir
Copiat al porta-retalls
6x^{2}+\frac{5}{3}x-21=0
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
x=\frac{-\frac{5}{3}±\sqrt{\left(\frac{5}{3}\right)^{2}-4\times 6\left(-21\right)}}{2\times 6}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 6 per a, \frac{5}{3} per b i -21 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
x=\frac{-\frac{5}{3}±\sqrt{\frac{25}{9}-4\times 6\left(-21\right)}}{2\times 6}
Per elevar \frac{5}{3} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
x=\frac{-\frac{5}{3}±\sqrt{\frac{25}{9}-24\left(-21\right)}}{2\times 6}
Multipliqueu -4 per 6.
x=\frac{-\frac{5}{3}±\sqrt{\frac{25}{9}+504}}{2\times 6}
Multipliqueu -24 per -21.
x=\frac{-\frac{5}{3}±\sqrt{\frac{4561}{9}}}{2\times 6}
Sumeu \frac{25}{9} i 504.
x=\frac{-\frac{5}{3}±\frac{\sqrt{4561}}{3}}{2\times 6}
Calculeu l'arrel quadrada de \frac{4561}{9}.
x=\frac{-\frac{5}{3}±\frac{\sqrt{4561}}{3}}{12}
Multipliqueu 2 per 6.
x=\frac{\sqrt{4561}-5}{3\times 12}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-\frac{5}{3}±\frac{\sqrt{4561}}{3}}{12} quan ± és més. Sumeu -\frac{5}{3} i \frac{\sqrt{4561}}{3}.
x=\frac{\sqrt{4561}-5}{36}
Dividiu \frac{-5+\sqrt{4561}}{3} per 12.
x=\frac{-\sqrt{4561}-5}{3\times 12}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-\frac{5}{3}±\frac{\sqrt{4561}}{3}}{12} quan ± és menys. Resteu \frac{\sqrt{4561}}{3} de -\frac{5}{3}.
x=\frac{-\sqrt{4561}-5}{36}
Dividiu \frac{-5-\sqrt{4561}}{3} per 12.
x=\frac{\sqrt{4561}-5}{36} x=\frac{-\sqrt{4561}-5}{36}
L'equació ja s'ha resolt.
6x^{2}+\frac{5}{3}x-21=0
Les equacions quadràtiques com aquesta es poden resoldre calculant-ne el quadrat. Per fer-ho, primer l'equació ha de tenir la forma x^{2}+bx=c.
6x^{2}+\frac{5}{3}x-21-\left(-21\right)=-\left(-21\right)
Sumeu 21 als dos costats de l'equació.
6x^{2}+\frac{5}{3}x=-\left(-21\right)
En restar -21 a si mateix s'obté 0.
6x^{2}+\frac{5}{3}x=21
Resteu -21 de 0.
\frac{6x^{2}+\frac{5}{3}x}{6}=\frac{21}{6}
Dividiu els dos costats per 6.
x^{2}+\frac{\frac{5}{3}}{6}x=\frac{21}{6}
En dividir per 6 es desfà la multiplicació per 6.
x^{2}+\frac{5}{18}x=\frac{21}{6}
Dividiu \frac{5}{3} per 6.
x^{2}+\frac{5}{18}x=\frac{7}{2}
Redueix la fracció \frac{21}{6} al màxim extraient i anul·lant 3.
x^{2}+\frac{5}{18}x+\left(\frac{5}{36}\right)^{2}=\frac{7}{2}+\left(\frac{5}{36}\right)^{2}
Dividiu \frac{5}{18}, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir \frac{5}{36}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre \frac{5}{36} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
x^{2}+\frac{5}{18}x+\frac{25}{1296}=\frac{7}{2}+\frac{25}{1296}
Per elevar \frac{5}{36} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
x^{2}+\frac{5}{18}x+\frac{25}{1296}=\frac{4561}{1296}
Sumeu \frac{7}{2} i \frac{25}{1296} trobant un denominador comú i sumant-ne els numeradors. A continuació, reduïu la fracció al màxim sempre que sigui possible.
\left(x+\frac{5}{36}\right)^{2}=\frac{4561}{1296}
Factor x^{2}+\frac{5}{18}x+\frac{25}{1296}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(x+\frac{5}{36}\right)^{2}}=\sqrt{\frac{4561}{1296}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
x+\frac{5}{36}=\frac{\sqrt{4561}}{36} x+\frac{5}{36}=-\frac{\sqrt{4561}}{36}
Simplifiqueu.
x=\frac{\sqrt{4561}-5}{36} x=\frac{-\sqrt{4561}-5}{36}
Resteu \frac{5}{36} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}