Resoleu s
s=\frac{\sqrt{57}}{12}+\frac{3}{4}\approx 1,37915287
s=-\frac{\sqrt{57}}{12}+\frac{3}{4}\approx 0,12084713
Compartir
Copiat al porta-retalls
6s^{2}-9s+1=0
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
s=\frac{-\left(-9\right)±\sqrt{\left(-9\right)^{2}-4\times 6}}{2\times 6}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 6 per a, -9 per b i 1 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
s=\frac{-\left(-9\right)±\sqrt{81-4\times 6}}{2\times 6}
Eleveu -9 al quadrat.
s=\frac{-\left(-9\right)±\sqrt{81-24}}{2\times 6}
Multipliqueu -4 per 6.
s=\frac{-\left(-9\right)±\sqrt{57}}{2\times 6}
Sumeu 81 i -24.
s=\frac{9±\sqrt{57}}{2\times 6}
El contrari de -9 és 9.
s=\frac{9±\sqrt{57}}{12}
Multipliqueu 2 per 6.
s=\frac{\sqrt{57}+9}{12}
Ara resoleu l'equació s=\frac{9±\sqrt{57}}{12} quan ± és més. Sumeu 9 i \sqrt{57}.
s=\frac{\sqrt{57}}{12}+\frac{3}{4}
Dividiu 9+\sqrt{57} per 12.
s=\frac{9-\sqrt{57}}{12}
Ara resoleu l'equació s=\frac{9±\sqrt{57}}{12} quan ± és menys. Resteu \sqrt{57} de 9.
s=-\frac{\sqrt{57}}{12}+\frac{3}{4}
Dividiu 9-\sqrt{57} per 12.
s=\frac{\sqrt{57}}{12}+\frac{3}{4} s=-\frac{\sqrt{57}}{12}+\frac{3}{4}
L'equació ja s'ha resolt.
6s^{2}-9s+1=0
Les equacions quadràtiques com aquesta es poden resoldre calculant-ne el quadrat. Per fer-ho, primer l'equació ha de tenir la forma x^{2}+bx=c.
6s^{2}-9s+1-1=-1
Resteu 1 als dos costats de l'equació.
6s^{2}-9s=-1
En restar 1 a si mateix s'obté 0.
\frac{6s^{2}-9s}{6}=-\frac{1}{6}
Dividiu els dos costats per 6.
s^{2}+\left(-\frac{9}{6}\right)s=-\frac{1}{6}
En dividir per 6 es desfà la multiplicació per 6.
s^{2}-\frac{3}{2}s=-\frac{1}{6}
Redueix la fracció \frac{-9}{6} al màxim extraient i anul·lant 3.
s^{2}-\frac{3}{2}s+\left(-\frac{3}{4}\right)^{2}=-\frac{1}{6}+\left(-\frac{3}{4}\right)^{2}
Dividiu -\frac{3}{2}, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir -\frac{3}{4}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre -\frac{3}{4} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
s^{2}-\frac{3}{2}s+\frac{9}{16}=-\frac{1}{6}+\frac{9}{16}
Per elevar -\frac{3}{4} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
s^{2}-\frac{3}{2}s+\frac{9}{16}=\frac{19}{48}
Sumeu -\frac{1}{6} i \frac{9}{16} trobant un denominador comú i sumant-ne els numeradors. A continuació, reduïu la fracció al màxim sempre que sigui possible.
\left(s-\frac{3}{4}\right)^{2}=\frac{19}{48}
Factor s^{2}-\frac{3}{2}s+\frac{9}{16}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(s-\frac{3}{4}\right)^{2}}=\sqrt{\frac{19}{48}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
s-\frac{3}{4}=\frac{\sqrt{57}}{12} s-\frac{3}{4}=-\frac{\sqrt{57}}{12}
Simplifiqueu.
s=\frac{\sqrt{57}}{12}+\frac{3}{4} s=-\frac{\sqrt{57}}{12}+\frac{3}{4}
Sumeu \frac{3}{4} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}