Resoleu x
x = -\frac{7}{2} = -3\frac{1}{2} = -3,5
x=\frac{1}{3}\approx 0,333333333
Gràfic
Compartir
Copiat al porta-retalls
a+b=19 ab=6\left(-7\right)=-42
Per resoldre l'equació, el factor de l'esquerra l'ha agrupat. Primer, cal tornar a escriure el costat esquerre de la mà a 6x^{2}+ax+bx-7. Per cercar a i b, configureu un sistema per resoldre.
-1,42 -2,21 -3,14 -6,7
Com que ab és negatiu, a i b tenen els signes oposats. Com que a+b és positiu, el número positiu té més valor absolut que el negatiu. Llista de totes les parelles d'enters que donen -42 de producte.
-1+42=41 -2+21=19 -3+14=11 -6+7=1
Calculeu la suma de cada parell.
a=-2 b=21
La solució és la parella que atorga 19 de suma.
\left(6x^{2}-2x\right)+\left(21x-7\right)
Reescriviu 6x^{2}+19x-7 com a \left(6x^{2}-2x\right)+\left(21x-7\right).
2x\left(3x-1\right)+7\left(3x-1\right)
2x al primer grup i 7 al segon grup.
\left(3x-1\right)\left(2x+7\right)
Simplifiqueu el terme comú 3x-1 mitjançant la propietat distributiva.
x=\frac{1}{3} x=-\frac{7}{2}
Per trobar solucions d'equació, resoleu 3x-1=0 i 2x+7=0.
6x^{2}+19x-7=0
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
x=\frac{-19±\sqrt{19^{2}-4\times 6\left(-7\right)}}{2\times 6}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 6 per a, 19 per b i -7 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
x=\frac{-19±\sqrt{361-4\times 6\left(-7\right)}}{2\times 6}
Eleveu 19 al quadrat.
x=\frac{-19±\sqrt{361-24\left(-7\right)}}{2\times 6}
Multipliqueu -4 per 6.
x=\frac{-19±\sqrt{361+168}}{2\times 6}
Multipliqueu -24 per -7.
x=\frac{-19±\sqrt{529}}{2\times 6}
Sumeu 361 i 168.
x=\frac{-19±23}{2\times 6}
Calculeu l'arrel quadrada de 529.
x=\frac{-19±23}{12}
Multipliqueu 2 per 6.
x=\frac{4}{12}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-19±23}{12} quan ± és més. Sumeu -19 i 23.
x=\frac{1}{3}
Redueix la fracció \frac{4}{12} al màxim extraient i anul·lant 4.
x=-\frac{42}{12}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-19±23}{12} quan ± és menys. Resteu 23 de -19.
x=-\frac{7}{2}
Redueix la fracció \frac{-42}{12} al màxim extraient i anul·lant 6.
x=\frac{1}{3} x=-\frac{7}{2}
L'equació ja s'ha resolt.
6x^{2}+19x-7=0
Les equacions quadràtiques com aquesta es poden resoldre calculant-ne el quadrat. Per fer-ho, primer l'equació ha de tenir la forma x^{2}+bx=c.
6x^{2}+19x-7-\left(-7\right)=-\left(-7\right)
Sumeu 7 als dos costats de l'equació.
6x^{2}+19x=-\left(-7\right)
En restar -7 a si mateix s'obté 0.
6x^{2}+19x=7
Resteu -7 de 0.
\frac{6x^{2}+19x}{6}=\frac{7}{6}
Dividiu els dos costats per 6.
x^{2}+\frac{19}{6}x=\frac{7}{6}
En dividir per 6 es desfà la multiplicació per 6.
x^{2}+\frac{19}{6}x+\left(\frac{19}{12}\right)^{2}=\frac{7}{6}+\left(\frac{19}{12}\right)^{2}
Dividiu \frac{19}{6}, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir \frac{19}{12}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre \frac{19}{12} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
x^{2}+\frac{19}{6}x+\frac{361}{144}=\frac{7}{6}+\frac{361}{144}
Per elevar \frac{19}{12} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
x^{2}+\frac{19}{6}x+\frac{361}{144}=\frac{529}{144}
Sumeu \frac{7}{6} i \frac{361}{144} trobant un denominador comú i sumant-ne els numeradors. A continuació, reduïu la fracció al màxim sempre que sigui possible.
\left(x+\frac{19}{12}\right)^{2}=\frac{529}{144}
Factor x^{2}+\frac{19}{6}x+\frac{361}{144}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(x+\frac{19}{12}\right)^{2}}=\sqrt{\frac{529}{144}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
x+\frac{19}{12}=\frac{23}{12} x+\frac{19}{12}=-\frac{23}{12}
Simplifiqueu.
x=\frac{1}{3} x=-\frac{7}{2}
Resteu \frac{19}{12} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}