Calcula
\frac{24\sqrt{2}-12}{7}\approx 3,1344465
Factoritzar
\frac{12 {(2 \sqrt{2} - 1)}}{7} = 3,134446499564898
Compartir
Copiat al porta-retalls
6\sqrt{2}-6+\frac{12\left(10-6\sqrt{2}\right)}{\left(10+6\sqrt{2}\right)\left(10-6\sqrt{2}\right)}
Racionalitzeu el denominador de \frac{12}{10+6\sqrt{2}} multiplicant el numerador i el denominador per 10-6\sqrt{2}.
6\sqrt{2}-6+\frac{12\left(10-6\sqrt{2}\right)}{10^{2}-\left(6\sqrt{2}\right)^{2}}
Considereu \left(10+6\sqrt{2}\right)\left(10-6\sqrt{2}\right). La multiplicació es pot transformar en una diferència de quadrats fent servir la regla: \left(a-b\right)\left(a+b\right)=a^{2}-b^{2}.
6\sqrt{2}-6+\frac{12\left(10-6\sqrt{2}\right)}{100-\left(6\sqrt{2}\right)^{2}}
Calculeu 10 elevat a 2 per obtenir 100.
6\sqrt{2}-6+\frac{12\left(10-6\sqrt{2}\right)}{100-6^{2}\left(\sqrt{2}\right)^{2}}
Expandiu \left(6\sqrt{2}\right)^{2}.
6\sqrt{2}-6+\frac{12\left(10-6\sqrt{2}\right)}{100-36\left(\sqrt{2}\right)^{2}}
Calculeu 6 elevat a 2 per obtenir 36.
6\sqrt{2}-6+\frac{12\left(10-6\sqrt{2}\right)}{100-36\times 2}
L'arrel quadrada de \sqrt{2} és 2.
6\sqrt{2}-6+\frac{12\left(10-6\sqrt{2}\right)}{100-72}
Multipliqueu 36 per 2 per obtenir 72.
6\sqrt{2}-6+\frac{12\left(10-6\sqrt{2}\right)}{28}
Resteu 100 de 72 per obtenir 28.
6\sqrt{2}-6+\frac{3}{7}\left(10-6\sqrt{2}\right)
Dividiu 12\left(10-6\sqrt{2}\right) entre 28 per obtenir \frac{3}{7}\left(10-6\sqrt{2}\right).
6\sqrt{2}-6+\frac{3}{7}\times 10+\frac{3}{7}\left(-6\right)\sqrt{2}
Utilitzeu la propietat distributiva per multiplicar \frac{3}{7} per 10-6\sqrt{2}.
6\sqrt{2}-6+\frac{3\times 10}{7}+\frac{3}{7}\left(-6\right)\sqrt{2}
Expresseu \frac{3}{7}\times 10 com a fracció senzilla.
6\sqrt{2}-6+\frac{30}{7}+\frac{3}{7}\left(-6\right)\sqrt{2}
Multipliqueu 3 per 10 per obtenir 30.
6\sqrt{2}-6+\frac{30}{7}+\frac{3\left(-6\right)}{7}\sqrt{2}
Expresseu \frac{3}{7}\left(-6\right) com a fracció senzilla.
6\sqrt{2}-6+\frac{30}{7}+\frac{-18}{7}\sqrt{2}
Multipliqueu 3 per -6 per obtenir -18.
6\sqrt{2}-6+\frac{30}{7}-\frac{18}{7}\sqrt{2}
La fracció \frac{-18}{7} es pot reescriure com a -\frac{18}{7} extraient-ne el signe negatiu.
6\sqrt{2}-\frac{42}{7}+\frac{30}{7}-\frac{18}{7}\sqrt{2}
Convertiu -6 a la fracció -\frac{42}{7}.
6\sqrt{2}+\frac{-42+30}{7}-\frac{18}{7}\sqrt{2}
Com que -\frac{42}{7} i \frac{30}{7} tenen el mateix denominador, afegiu-los mitjançant l'addició dels seus numeradors.
6\sqrt{2}-\frac{12}{7}-\frac{18}{7}\sqrt{2}
Sumeu -42 més 30 per obtenir -12.
\frac{24}{7}\sqrt{2}-\frac{12}{7}
Combineu 6\sqrt{2} i -\frac{18}{7}\sqrt{2} per obtenir \frac{24}{7}\sqrt{2}.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}