Resoleu x
x = \frac{\sqrt{39} + 2}{5} \approx 1,6489996
x=\frac{2-\sqrt{39}}{5}\approx -0,8489996
Gràfic
Compartir
Copiat al porta-retalls
5x^{2}-4x=7
Resteu 4x en tots dos costats.
5x^{2}-4x-7=0
Resteu 7 en tots dos costats.
x=\frac{-\left(-4\right)±\sqrt{\left(-4\right)^{2}-4\times 5\left(-7\right)}}{2\times 5}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 5 per a, -4 per b i -7 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
x=\frac{-\left(-4\right)±\sqrt{16-4\times 5\left(-7\right)}}{2\times 5}
Eleveu -4 al quadrat.
x=\frac{-\left(-4\right)±\sqrt{16-20\left(-7\right)}}{2\times 5}
Multipliqueu -4 per 5.
x=\frac{-\left(-4\right)±\sqrt{16+140}}{2\times 5}
Multipliqueu -20 per -7.
x=\frac{-\left(-4\right)±\sqrt{156}}{2\times 5}
Sumeu 16 i 140.
x=\frac{-\left(-4\right)±2\sqrt{39}}{2\times 5}
Calculeu l'arrel quadrada de 156.
x=\frac{4±2\sqrt{39}}{2\times 5}
El contrari de -4 és 4.
x=\frac{4±2\sqrt{39}}{10}
Multipliqueu 2 per 5.
x=\frac{2\sqrt{39}+4}{10}
Ara resoleu l'equació x=\frac{4±2\sqrt{39}}{10} quan ± és més. Sumeu 4 i 2\sqrt{39}.
x=\frac{\sqrt{39}+2}{5}
Dividiu 4+2\sqrt{39} per 10.
x=\frac{4-2\sqrt{39}}{10}
Ara resoleu l'equació x=\frac{4±2\sqrt{39}}{10} quan ± és menys. Resteu 2\sqrt{39} de 4.
x=\frac{2-\sqrt{39}}{5}
Dividiu 4-2\sqrt{39} per 10.
x=\frac{\sqrt{39}+2}{5} x=\frac{2-\sqrt{39}}{5}
L'equació ja s'ha resolt.
5x^{2}-4x=7
Resteu 4x en tots dos costats.
\frac{5x^{2}-4x}{5}=\frac{7}{5}
Dividiu els dos costats per 5.
x^{2}-\frac{4}{5}x=\frac{7}{5}
En dividir per 5 es desfà la multiplicació per 5.
x^{2}-\frac{4}{5}x+\left(-\frac{2}{5}\right)^{2}=\frac{7}{5}+\left(-\frac{2}{5}\right)^{2}
Dividiu -\frac{4}{5}, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir -\frac{2}{5}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre -\frac{2}{5} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
x^{2}-\frac{4}{5}x+\frac{4}{25}=\frac{7}{5}+\frac{4}{25}
Per elevar -\frac{2}{5} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
x^{2}-\frac{4}{5}x+\frac{4}{25}=\frac{39}{25}
Sumeu \frac{7}{5} i \frac{4}{25} trobant un denominador comú i sumant-ne els numeradors. A continuació, reduïu la fracció al màxim sempre que sigui possible.
\left(x-\frac{2}{5}\right)^{2}=\frac{39}{25}
Factoritzeu x^{2}-\frac{4}{5}x+\frac{4}{25}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot factoritzar com a \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(x-\frac{2}{5}\right)^{2}}=\sqrt{\frac{39}{25}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
x-\frac{2}{5}=\frac{\sqrt{39}}{5} x-\frac{2}{5}=-\frac{\sqrt{39}}{5}
Simplifiqueu.
x=\frac{\sqrt{39}+2}{5} x=\frac{2-\sqrt{39}}{5}
Sumeu \frac{2}{5} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}