Resoleu x
x=\frac{\sqrt{6}-4}{5}\approx -0,310102051
x=\frac{-\sqrt{6}-4}{5}\approx -1,289897949
Gràfic
Compartir
Copiat al porta-retalls
5x^{2}+8x+2=0
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
x=\frac{-8±\sqrt{8^{2}-4\times 5\times 2}}{2\times 5}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 5 per a, 8 per b i 2 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
x=\frac{-8±\sqrt{64-4\times 5\times 2}}{2\times 5}
Eleveu 8 al quadrat.
x=\frac{-8±\sqrt{64-20\times 2}}{2\times 5}
Multipliqueu -4 per 5.
x=\frac{-8±\sqrt{64-40}}{2\times 5}
Multipliqueu -20 per 2.
x=\frac{-8±\sqrt{24}}{2\times 5}
Sumeu 64 i -40.
x=\frac{-8±2\sqrt{6}}{2\times 5}
Calculeu l'arrel quadrada de 24.
x=\frac{-8±2\sqrt{6}}{10}
Multipliqueu 2 per 5.
x=\frac{2\sqrt{6}-8}{10}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-8±2\sqrt{6}}{10} quan ± és més. Sumeu -8 i 2\sqrt{6}.
x=\frac{\sqrt{6}-4}{5}
Dividiu -8+2\sqrt{6} per 10.
x=\frac{-2\sqrt{6}-8}{10}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-8±2\sqrt{6}}{10} quan ± és menys. Resteu 2\sqrt{6} de -8.
x=\frac{-\sqrt{6}-4}{5}
Dividiu -8-2\sqrt{6} per 10.
x=\frac{\sqrt{6}-4}{5} x=\frac{-\sqrt{6}-4}{5}
L'equació ja s'ha resolt.
5x^{2}+8x+2=0
Les equacions quadràtiques com aquesta es poden resoldre calculant-ne el quadrat. Per fer-ho, primer l'equació ha de tenir la forma x^{2}+bx=c.
5x^{2}+8x+2-2=-2
Resteu 2 als dos costats de l'equació.
5x^{2}+8x=-2
En restar 2 a si mateix s'obté 0.
\frac{5x^{2}+8x}{5}=-\frac{2}{5}
Dividiu els dos costats per 5.
x^{2}+\frac{8}{5}x=-\frac{2}{5}
En dividir per 5 es desfà la multiplicació per 5.
x^{2}+\frac{8}{5}x+\left(\frac{4}{5}\right)^{2}=-\frac{2}{5}+\left(\frac{4}{5}\right)^{2}
Dividiu \frac{8}{5}, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir \frac{4}{5}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre \frac{4}{5} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
x^{2}+\frac{8}{5}x+\frac{16}{25}=-\frac{2}{5}+\frac{16}{25}
Per elevar \frac{4}{5} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
x^{2}+\frac{8}{5}x+\frac{16}{25}=\frac{6}{25}
Sumeu -\frac{2}{5} i \frac{16}{25} trobant un denominador comú i sumant-ne els numeradors. A continuació, reduïu la fracció al màxim sempre que sigui possible.
\left(x+\frac{4}{5}\right)^{2}=\frac{6}{25}
Factor x^{2}+\frac{8}{5}x+\frac{16}{25}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(x+\frac{4}{5}\right)^{2}}=\sqrt{\frac{6}{25}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
x+\frac{4}{5}=\frac{\sqrt{6}}{5} x+\frac{4}{5}=-\frac{\sqrt{6}}{5}
Simplifiqueu.
x=\frac{\sqrt{6}-4}{5} x=\frac{-\sqrt{6}-4}{5}
Resteu \frac{4}{5} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}