Resoleu a
a=\frac{\sqrt{10}}{5}+1\approx 1,632455532
a=-\frac{\sqrt{10}}{5}+1\approx 0,367544468
Compartir
Copiat al porta-retalls
5a^{2}-10a+3=0
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
a=\frac{-\left(-10\right)±\sqrt{\left(-10\right)^{2}-4\times 5\times 3}}{2\times 5}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 5 per a, -10 per b i 3 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
a=\frac{-\left(-10\right)±\sqrt{100-4\times 5\times 3}}{2\times 5}
Eleveu -10 al quadrat.
a=\frac{-\left(-10\right)±\sqrt{100-20\times 3}}{2\times 5}
Multipliqueu -4 per 5.
a=\frac{-\left(-10\right)±\sqrt{100-60}}{2\times 5}
Multipliqueu -20 per 3.
a=\frac{-\left(-10\right)±\sqrt{40}}{2\times 5}
Sumeu 100 i -60.
a=\frac{-\left(-10\right)±2\sqrt{10}}{2\times 5}
Calculeu l'arrel quadrada de 40.
a=\frac{10±2\sqrt{10}}{2\times 5}
El contrari de -10 és 10.
a=\frac{10±2\sqrt{10}}{10}
Multipliqueu 2 per 5.
a=\frac{2\sqrt{10}+10}{10}
Ara resoleu l'equació a=\frac{10±2\sqrt{10}}{10} quan ± és més. Sumeu 10 i 2\sqrt{10}.
a=\frac{\sqrt{10}}{5}+1
Dividiu 10+2\sqrt{10} per 10.
a=\frac{10-2\sqrt{10}}{10}
Ara resoleu l'equació a=\frac{10±2\sqrt{10}}{10} quan ± és menys. Resteu 2\sqrt{10} de 10.
a=-\frac{\sqrt{10}}{5}+1
Dividiu 10-2\sqrt{10} per 10.
a=\frac{\sqrt{10}}{5}+1 a=-\frac{\sqrt{10}}{5}+1
L'equació ja s'ha resolt.
5a^{2}-10a+3=0
Les equacions quadràtiques com aquesta es poden resoldre calculant-ne el quadrat. Per fer-ho, primer l'equació ha de tenir la forma x^{2}+bx=c.
5a^{2}-10a+3-3=-3
Resteu 3 als dos costats de l'equació.
5a^{2}-10a=-3
En restar 3 a si mateix s'obté 0.
\frac{5a^{2}-10a}{5}=-\frac{3}{5}
Dividiu els dos costats per 5.
a^{2}+\left(-\frac{10}{5}\right)a=-\frac{3}{5}
En dividir per 5 es desfà la multiplicació per 5.
a^{2}-2a=-\frac{3}{5}
Dividiu -10 per 5.
a^{2}-2a+1=-\frac{3}{5}+1
Dividiu -2, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir -1. A continuació, sumeu el quadrat del nombre -1 als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
a^{2}-2a+1=\frac{2}{5}
Sumeu -\frac{3}{5} i 1.
\left(a-1\right)^{2}=\frac{2}{5}
Factor a^{2}-2a+1. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(a-1\right)^{2}}=\sqrt{\frac{2}{5}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
a-1=\frac{\sqrt{10}}{5} a-1=-\frac{\sqrt{10}}{5}
Simplifiqueu.
a=\frac{\sqrt{10}}{5}+1 a=-\frac{\sqrt{10}}{5}+1
Sumeu 1 als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}