Resoleu x
x = \frac{7 \sqrt{21} + 7}{10} \approx 3,907802986
x=\frac{7-7\sqrt{21}}{10}\approx -2,507802986
Gràfic
Compartir
Copiat al porta-retalls
5x^{2}-7x=49
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
5x^{2}-7x-49=49-49
Resteu 49 als dos costats de l'equació.
5x^{2}-7x-49=0
En restar 49 a si mateix s'obté 0.
x=\frac{-\left(-7\right)±\sqrt{\left(-7\right)^{2}-4\times 5\left(-49\right)}}{2\times 5}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 5 per a, -7 per b i -49 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
x=\frac{-\left(-7\right)±\sqrt{49-4\times 5\left(-49\right)}}{2\times 5}
Eleveu -7 al quadrat.
x=\frac{-\left(-7\right)±\sqrt{49-20\left(-49\right)}}{2\times 5}
Multipliqueu -4 per 5.
x=\frac{-\left(-7\right)±\sqrt{49+980}}{2\times 5}
Multipliqueu -20 per -49.
x=\frac{-\left(-7\right)±\sqrt{1029}}{2\times 5}
Sumeu 49 i 980.
x=\frac{-\left(-7\right)±7\sqrt{21}}{2\times 5}
Calculeu l'arrel quadrada de 1029.
x=\frac{7±7\sqrt{21}}{2\times 5}
El contrari de -7 és 7.
x=\frac{7±7\sqrt{21}}{10}
Multipliqueu 2 per 5.
x=\frac{7\sqrt{21}+7}{10}
Ara resoleu l'equació x=\frac{7±7\sqrt{21}}{10} quan ± és més. Sumeu 7 i 7\sqrt{21}.
x=\frac{7-7\sqrt{21}}{10}
Ara resoleu l'equació x=\frac{7±7\sqrt{21}}{10} quan ± és menys. Resteu 7\sqrt{21} de 7.
x=\frac{7\sqrt{21}+7}{10} x=\frac{7-7\sqrt{21}}{10}
L'equació ja s'ha resolt.
5x^{2}-7x=49
Les equacions quadràtiques com aquesta es poden resoldre calculant-ne el quadrat. Per fer-ho, primer l'equació ha de tenir la forma x^{2}+bx=c.
\frac{5x^{2}-7x}{5}=\frac{49}{5}
Dividiu els dos costats per 5.
x^{2}-\frac{7}{5}x=\frac{49}{5}
En dividir per 5 es desfà la multiplicació per 5.
x^{2}-\frac{7}{5}x+\left(-\frac{7}{10}\right)^{2}=\frac{49}{5}+\left(-\frac{7}{10}\right)^{2}
Dividiu -\frac{7}{5}, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir -\frac{7}{10}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre -\frac{7}{10} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
x^{2}-\frac{7}{5}x+\frac{49}{100}=\frac{49}{5}+\frac{49}{100}
Per elevar -\frac{7}{10} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
x^{2}-\frac{7}{5}x+\frac{49}{100}=\frac{1029}{100}
Sumeu \frac{49}{5} i \frac{49}{100} trobant un denominador comú i sumant-ne els numeradors. A continuació, reduïu la fracció al màxim sempre que sigui possible.
\left(x-\frac{7}{10}\right)^{2}=\frac{1029}{100}
Factor x^{2}-\frac{7}{5}x+\frac{49}{100}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(x-\frac{7}{10}\right)^{2}}=\sqrt{\frac{1029}{100}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
x-\frac{7}{10}=\frac{7\sqrt{21}}{10} x-\frac{7}{10}=-\frac{7\sqrt{21}}{10}
Simplifiqueu.
x=\frac{7\sqrt{21}+7}{10} x=\frac{7-7\sqrt{21}}{10}
Sumeu \frac{7}{10} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}