Resoleu x
x=\frac{\sqrt{31}-1}{5}\approx 0,913552873
x=\frac{-\sqrt{31}-1}{5}\approx -1,313552873
Gràfic
Compartir
Copiat al porta-retalls
5x^{2}+2x-6=0
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
x=\frac{-2±\sqrt{2^{2}-4\times 5\left(-6\right)}}{2\times 5}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 5 per a, 2 per b i -6 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
x=\frac{-2±\sqrt{4-4\times 5\left(-6\right)}}{2\times 5}
Eleveu 2 al quadrat.
x=\frac{-2±\sqrt{4-20\left(-6\right)}}{2\times 5}
Multipliqueu -4 per 5.
x=\frac{-2±\sqrt{4+120}}{2\times 5}
Multipliqueu -20 per -6.
x=\frac{-2±\sqrt{124}}{2\times 5}
Sumeu 4 i 120.
x=\frac{-2±2\sqrt{31}}{2\times 5}
Calculeu l'arrel quadrada de 124.
x=\frac{-2±2\sqrt{31}}{10}
Multipliqueu 2 per 5.
x=\frac{2\sqrt{31}-2}{10}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-2±2\sqrt{31}}{10} quan ± és més. Sumeu -2 i 2\sqrt{31}.
x=\frac{\sqrt{31}-1}{5}
Dividiu -2+2\sqrt{31} per 10.
x=\frac{-2\sqrt{31}-2}{10}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-2±2\sqrt{31}}{10} quan ± és menys. Resteu 2\sqrt{31} de -2.
x=\frac{-\sqrt{31}-1}{5}
Dividiu -2-2\sqrt{31} per 10.
x=\frac{\sqrt{31}-1}{5} x=\frac{-\sqrt{31}-1}{5}
L'equació ja s'ha resolt.
5x^{2}+2x-6=0
Les equacions quadràtiques com aquesta es poden resoldre calculant-ne el quadrat. Per fer-ho, primer l'equació ha de tenir la forma x^{2}+bx=c.
5x^{2}+2x-6-\left(-6\right)=-\left(-6\right)
Sumeu 6 als dos costats de l'equació.
5x^{2}+2x=-\left(-6\right)
En restar -6 a si mateix s'obté 0.
5x^{2}+2x=6
Resteu -6 de 0.
\frac{5x^{2}+2x}{5}=\frac{6}{5}
Dividiu els dos costats per 5.
x^{2}+\frac{2}{5}x=\frac{6}{5}
En dividir per 5 es desfà la multiplicació per 5.
x^{2}+\frac{2}{5}x+\left(\frac{1}{5}\right)^{2}=\frac{6}{5}+\left(\frac{1}{5}\right)^{2}
Dividiu \frac{2}{5}, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir \frac{1}{5}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre \frac{1}{5} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
x^{2}+\frac{2}{5}x+\frac{1}{25}=\frac{6}{5}+\frac{1}{25}
Per elevar \frac{1}{5} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
x^{2}+\frac{2}{5}x+\frac{1}{25}=\frac{31}{25}
Sumeu \frac{6}{5} i \frac{1}{25} trobant un denominador comú i sumant-ne els numeradors. A continuació, reduïu la fracció al màxim sempre que sigui possible.
\left(x+\frac{1}{5}\right)^{2}=\frac{31}{25}
Factor x^{2}+\frac{2}{5}x+\frac{1}{25}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(x+\frac{1}{5}\right)^{2}}=\sqrt{\frac{31}{25}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
x+\frac{1}{5}=\frac{\sqrt{31}}{5} x+\frac{1}{5}=-\frac{\sqrt{31}}{5}
Simplifiqueu.
x=\frac{\sqrt{31}-1}{5} x=\frac{-\sqrt{31}-1}{5}
Resteu \frac{1}{5} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}