Resoleu x
x = \frac{\sqrt{18121} + 139}{2} \approx 136,807131866
x = \frac{139 - \sqrt{18121}}{2} \approx 2,192868134
Gràfic
Compartir
Copiat al porta-retalls
-\frac{1}{60}x^{2}+\frac{139}{60}x=5
Intercanvieu els costats perquè tots els termes variables estiguin al costat esquerre.
-\frac{1}{60}x^{2}+\frac{139}{60}x-5=0
Resteu 5 en tots dos costats.
x=\frac{-\frac{139}{60}±\sqrt{\left(\frac{139}{60}\right)^{2}-4\left(-\frac{1}{60}\right)\left(-5\right)}}{2\left(-\frac{1}{60}\right)}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu -\frac{1}{60} per a, \frac{139}{60} per b i -5 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
x=\frac{-\frac{139}{60}±\sqrt{\frac{19321}{3600}-4\left(-\frac{1}{60}\right)\left(-5\right)}}{2\left(-\frac{1}{60}\right)}
Per elevar \frac{139}{60} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
x=\frac{-\frac{139}{60}±\sqrt{\frac{19321}{3600}+\frac{1}{15}\left(-5\right)}}{2\left(-\frac{1}{60}\right)}
Multipliqueu -4 per -\frac{1}{60}.
x=\frac{-\frac{139}{60}±\sqrt{\frac{19321}{3600}-\frac{1}{3}}}{2\left(-\frac{1}{60}\right)}
Multipliqueu \frac{1}{15} per -5.
x=\frac{-\frac{139}{60}±\sqrt{\frac{18121}{3600}}}{2\left(-\frac{1}{60}\right)}
Sumeu \frac{19321}{3600} i -\frac{1}{3} trobant un denominador comú i sumant-ne els numeradors. A continuació, reduïu la fracció al màxim sempre que sigui possible.
x=\frac{-\frac{139}{60}±\frac{\sqrt{18121}}{60}}{2\left(-\frac{1}{60}\right)}
Calculeu l'arrel quadrada de \frac{18121}{3600}.
x=\frac{-\frac{139}{60}±\frac{\sqrt{18121}}{60}}{-\frac{1}{30}}
Multipliqueu 2 per -\frac{1}{60}.
x=\frac{\sqrt{18121}-139}{-\frac{1}{30}\times 60}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-\frac{139}{60}±\frac{\sqrt{18121}}{60}}{-\frac{1}{30}} quan ± és més. Sumeu -\frac{139}{60} i \frac{\sqrt{18121}}{60}.
x=\frac{139-\sqrt{18121}}{2}
Dividiu \frac{-139+\sqrt{18121}}{60} per -\frac{1}{30} multiplicant \frac{-139+\sqrt{18121}}{60} pel recíproc de -\frac{1}{30}.
x=\frac{-\sqrt{18121}-139}{-\frac{1}{30}\times 60}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-\frac{139}{60}±\frac{\sqrt{18121}}{60}}{-\frac{1}{30}} quan ± és menys. Resteu \frac{\sqrt{18121}}{60} de -\frac{139}{60}.
x=\frac{\sqrt{18121}+139}{2}
Dividiu \frac{-139-\sqrt{18121}}{60} per -\frac{1}{30} multiplicant \frac{-139-\sqrt{18121}}{60} pel recíproc de -\frac{1}{30}.
x=\frac{139-\sqrt{18121}}{2} x=\frac{\sqrt{18121}+139}{2}
L'equació ja s'ha resolt.
-\frac{1}{60}x^{2}+\frac{139}{60}x=5
Intercanvieu els costats perquè tots els termes variables estiguin al costat esquerre.
\frac{-\frac{1}{60}x^{2}+\frac{139}{60}x}{-\frac{1}{60}}=\frac{5}{-\frac{1}{60}}
Multipliqueu els dos costats per -60.
x^{2}+\frac{\frac{139}{60}}{-\frac{1}{60}}x=\frac{5}{-\frac{1}{60}}
En dividir per -\frac{1}{60} es desfà la multiplicació per -\frac{1}{60}.
x^{2}-139x=\frac{5}{-\frac{1}{60}}
Dividiu \frac{139}{60} per -\frac{1}{60} multiplicant \frac{139}{60} pel recíproc de -\frac{1}{60}.
x^{2}-139x=-300
Dividiu 5 per -\frac{1}{60} multiplicant 5 pel recíproc de -\frac{1}{60}.
x^{2}-139x+\left(-\frac{139}{2}\right)^{2}=-300+\left(-\frac{139}{2}\right)^{2}
Dividiu -139, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir -\frac{139}{2}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre -\frac{139}{2} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
x^{2}-139x+\frac{19321}{4}=-300+\frac{19321}{4}
Per elevar -\frac{139}{2} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
x^{2}-139x+\frac{19321}{4}=\frac{18121}{4}
Sumeu -300 i \frac{19321}{4}.
\left(x-\frac{139}{2}\right)^{2}=\frac{18121}{4}
Factor x^{2}-139x+\frac{19321}{4}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(x-\frac{139}{2}\right)^{2}}=\sqrt{\frac{18121}{4}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
x-\frac{139}{2}=\frac{\sqrt{18121}}{2} x-\frac{139}{2}=-\frac{\sqrt{18121}}{2}
Simplifiqueu.
x=\frac{\sqrt{18121}+139}{2} x=\frac{139-\sqrt{18121}}{2}
Sumeu \frac{139}{2} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}