Resoleu x
x=\frac{1}{10}=0,1
x=\frac{1}{4}=0,25
Gràfic
Compartir
Copiat al porta-retalls
a+b=-14 ab=40\times 1=40
Per resoldre l'equació, el factor de l'esquerra l'ha agrupat. Primer, cal tornar a escriure el costat esquerre de la mà a 40x^{2}+ax+bx+1. Per cercar a i b, configureu un sistema per resoldre.
-1,-40 -2,-20 -4,-10 -5,-8
Com que ab és positiu, a i b tenen el mateix inici de sessió. Com que a+b és negatiu, a i b són ambdós negatius. Llista de totes les parelles d'enters que donen 40 de producte.
-1-40=-41 -2-20=-22 -4-10=-14 -5-8=-13
Calculeu la suma de cada parell.
a=-10 b=-4
La solució és la parella que atorga -14 de suma.
\left(40x^{2}-10x\right)+\left(-4x+1\right)
Reescriviu 40x^{2}-14x+1 com a \left(40x^{2}-10x\right)+\left(-4x+1\right).
10x\left(4x-1\right)-\left(4x-1\right)
10x al primer grup i -1 al segon grup.
\left(4x-1\right)\left(10x-1\right)
Simplifiqueu el terme comú 4x-1 mitjançant la propietat distributiva.
x=\frac{1}{4} x=\frac{1}{10}
Per trobar solucions d'equació, resoleu 4x-1=0 i 10x-1=0.
40x^{2}-14x+1=0
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
x=\frac{-\left(-14\right)±\sqrt{\left(-14\right)^{2}-4\times 40}}{2\times 40}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 40 per a, -14 per b i 1 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
x=\frac{-\left(-14\right)±\sqrt{196-4\times 40}}{2\times 40}
Eleveu -14 al quadrat.
x=\frac{-\left(-14\right)±\sqrt{196-160}}{2\times 40}
Multipliqueu -4 per 40.
x=\frac{-\left(-14\right)±\sqrt{36}}{2\times 40}
Sumeu 196 i -160.
x=\frac{-\left(-14\right)±6}{2\times 40}
Calculeu l'arrel quadrada de 36.
x=\frac{14±6}{2\times 40}
El contrari de -14 és 14.
x=\frac{14±6}{80}
Multipliqueu 2 per 40.
x=\frac{20}{80}
Ara resoleu l'equació x=\frac{14±6}{80} quan ± és més. Sumeu 14 i 6.
x=\frac{1}{4}
Redueix la fracció \frac{20}{80} al màxim extraient i anul·lant 20.
x=\frac{8}{80}
Ara resoleu l'equació x=\frac{14±6}{80} quan ± és menys. Resteu 6 de 14.
x=\frac{1}{10}
Redueix la fracció \frac{8}{80} al màxim extraient i anul·lant 8.
x=\frac{1}{4} x=\frac{1}{10}
L'equació ja s'ha resolt.
40x^{2}-14x+1=0
Les equacions quadràtiques com aquesta es poden resoldre calculant-ne el quadrat. Per fer-ho, primer l'equació ha de tenir la forma x^{2}+bx=c.
40x^{2}-14x+1-1=-1
Resteu 1 als dos costats de l'equació.
40x^{2}-14x=-1
En restar 1 a si mateix s'obté 0.
\frac{40x^{2}-14x}{40}=-\frac{1}{40}
Dividiu els dos costats per 40.
x^{2}+\left(-\frac{14}{40}\right)x=-\frac{1}{40}
En dividir per 40 es desfà la multiplicació per 40.
x^{2}-\frac{7}{20}x=-\frac{1}{40}
Redueix la fracció \frac{-14}{40} al màxim extraient i anul·lant 2.
x^{2}-\frac{7}{20}x+\left(-\frac{7}{40}\right)^{2}=-\frac{1}{40}+\left(-\frac{7}{40}\right)^{2}
Dividiu -\frac{7}{20}, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir -\frac{7}{40}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre -\frac{7}{40} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
x^{2}-\frac{7}{20}x+\frac{49}{1600}=-\frac{1}{40}+\frac{49}{1600}
Per elevar -\frac{7}{40} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
x^{2}-\frac{7}{20}x+\frac{49}{1600}=\frac{9}{1600}
Sumeu -\frac{1}{40} i \frac{49}{1600} trobant un denominador comú i sumant-ne els numeradors. A continuació, reduïu la fracció al màxim sempre que sigui possible.
\left(x-\frac{7}{40}\right)^{2}=\frac{9}{1600}
Factor x^{2}-\frac{7}{20}x+\frac{49}{1600}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(x-\frac{7}{40}\right)^{2}}=\sqrt{\frac{9}{1600}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
x-\frac{7}{40}=\frac{3}{40} x-\frac{7}{40}=-\frac{3}{40}
Simplifiqueu.
x=\frac{1}{4} x=\frac{1}{10}
Sumeu \frac{7}{40} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}