Resoleu x
x=\frac{4\sqrt{46}-1}{49}\approx 0,533251427
x=\frac{-4\sqrt{46}-1}{49}\approx -0,574067754
Gràfic
Compartir
Copiat al porta-retalls
49x^{2}+2x-15=0
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
x=\frac{-2±\sqrt{2^{2}-4\times 49\left(-15\right)}}{2\times 49}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 49 per a, 2 per b i -15 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
x=\frac{-2±\sqrt{4-4\times 49\left(-15\right)}}{2\times 49}
Eleveu 2 al quadrat.
x=\frac{-2±\sqrt{4-196\left(-15\right)}}{2\times 49}
Multipliqueu -4 per 49.
x=\frac{-2±\sqrt{4+2940}}{2\times 49}
Multipliqueu -196 per -15.
x=\frac{-2±\sqrt{2944}}{2\times 49}
Sumeu 4 i 2940.
x=\frac{-2±8\sqrt{46}}{2\times 49}
Calculeu l'arrel quadrada de 2944.
x=\frac{-2±8\sqrt{46}}{98}
Multipliqueu 2 per 49.
x=\frac{8\sqrt{46}-2}{98}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-2±8\sqrt{46}}{98} quan ± és més. Sumeu -2 i 8\sqrt{46}.
x=\frac{4\sqrt{46}-1}{49}
Dividiu -2+8\sqrt{46} per 98.
x=\frac{-8\sqrt{46}-2}{98}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-2±8\sqrt{46}}{98} quan ± és menys. Resteu 8\sqrt{46} de -2.
x=\frac{-4\sqrt{46}-1}{49}
Dividiu -2-8\sqrt{46} per 98.
x=\frac{4\sqrt{46}-1}{49} x=\frac{-4\sqrt{46}-1}{49}
L'equació ja s'ha resolt.
49x^{2}+2x-15=0
Les equacions quadràtiques com aquesta es poden resoldre calculant-ne el quadrat. Per fer-ho, primer l'equació ha de tenir la forma x^{2}+bx=c.
49x^{2}+2x-15-\left(-15\right)=-\left(-15\right)
Sumeu 15 als dos costats de l'equació.
49x^{2}+2x=-\left(-15\right)
En restar -15 a si mateix s'obté 0.
49x^{2}+2x=15
Resteu -15 de 0.
\frac{49x^{2}+2x}{49}=\frac{15}{49}
Dividiu els dos costats per 49.
x^{2}+\frac{2}{49}x=\frac{15}{49}
En dividir per 49 es desfà la multiplicació per 49.
x^{2}+\frac{2}{49}x+\left(\frac{1}{49}\right)^{2}=\frac{15}{49}+\left(\frac{1}{49}\right)^{2}
Dividiu \frac{2}{49}, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir \frac{1}{49}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre \frac{1}{49} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
x^{2}+\frac{2}{49}x+\frac{1}{2401}=\frac{15}{49}+\frac{1}{2401}
Per elevar \frac{1}{49} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
x^{2}+\frac{2}{49}x+\frac{1}{2401}=\frac{736}{2401}
Sumeu \frac{15}{49} i \frac{1}{2401} trobant un denominador comú i sumant-ne els numeradors. A continuació, reduïu la fracció al màxim sempre que sigui possible.
\left(x+\frac{1}{49}\right)^{2}=\frac{736}{2401}
Factor x^{2}+\frac{2}{49}x+\frac{1}{2401}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(x+\frac{1}{49}\right)^{2}}=\sqrt{\frac{736}{2401}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
x+\frac{1}{49}=\frac{4\sqrt{46}}{49} x+\frac{1}{49}=-\frac{4\sqrt{46}}{49}
Simplifiqueu.
x=\frac{4\sqrt{46}-1}{49} x=\frac{-4\sqrt{46}-1}{49}
Resteu \frac{1}{49} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}