Resoleu x
x=-\frac{1}{3}\approx -0,333333333
x=0
Gràfic
Compartir
Copiat al porta-retalls
4-2x^{2}-\frac{2}{3}x=4
Combineu -x^{2} i -x^{2} per obtenir -2x^{2}.
4-2x^{2}-\frac{2}{3}x-4=0
Resteu 4 en tots dos costats.
-2x^{2}-\frac{2}{3}x=0
Resteu 4 de 4 per obtenir 0.
x\left(-2x-\frac{2}{3}\right)=0
Simplifiqueu x.
x=0 x=-\frac{1}{3}
Per trobar solucions d'equació, resoleu x=0 i -2x-\frac{2}{3}=0.
4-2x^{2}-\frac{2}{3}x=4
Combineu -x^{2} i -x^{2} per obtenir -2x^{2}.
4-2x^{2}-\frac{2}{3}x-4=0
Resteu 4 en tots dos costats.
-2x^{2}-\frac{2}{3}x=0
Resteu 4 de 4 per obtenir 0.
x=\frac{-\left(-\frac{2}{3}\right)±\sqrt{\left(-\frac{2}{3}\right)^{2}}}{2\left(-2\right)}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu -2 per a, -\frac{2}{3} per b i 0 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
x=\frac{-\left(-\frac{2}{3}\right)±\frac{2}{3}}{2\left(-2\right)}
Calculeu l'arrel quadrada de \left(-\frac{2}{3}\right)^{2}.
x=\frac{\frac{2}{3}±\frac{2}{3}}{2\left(-2\right)}
El contrari de -\frac{2}{3} és \frac{2}{3}.
x=\frac{\frac{2}{3}±\frac{2}{3}}{-4}
Multipliqueu 2 per -2.
x=\frac{\frac{4}{3}}{-4}
Ara resoleu l'equació x=\frac{\frac{2}{3}±\frac{2}{3}}{-4} quan ± és més. Sumeu \frac{2}{3} i \frac{2}{3} trobant un denominador comú i sumant-ne els numeradors. A continuació, reduïu la fracció al màxim sempre que sigui possible.
x=-\frac{1}{3}
Dividiu \frac{4}{3} per -4.
x=\frac{0}{-4}
Ara resoleu l'equació x=\frac{\frac{2}{3}±\frac{2}{3}}{-4} quan ± és menys. Per restar \frac{2}{3} de \frac{2}{3}, trobeu un denominador comú i resteu-ne els numeradors. A continuació, reduïu la fracció als termes més baixos sempre que sigui possible.
x=0
Dividiu 0 per -4.
x=-\frac{1}{3} x=0
L'equació ja s'ha resolt.
4-2x^{2}-\frac{2}{3}x=4
Combineu -x^{2} i -x^{2} per obtenir -2x^{2}.
-2x^{2}-\frac{2}{3}x=4-4
Resteu 4 en tots dos costats.
-2x^{2}-\frac{2}{3}x=0
Resteu 4 de 4 per obtenir 0.
\frac{-2x^{2}-\frac{2}{3}x}{-2}=\frac{0}{-2}
Dividiu els dos costats per -2.
x^{2}+\left(-\frac{\frac{2}{3}}{-2}\right)x=\frac{0}{-2}
En dividir per -2 es desfà la multiplicació per -2.
x^{2}+\frac{1}{3}x=\frac{0}{-2}
Dividiu -\frac{2}{3} per -2.
x^{2}+\frac{1}{3}x=0
Dividiu 0 per -2.
x^{2}+\frac{1}{3}x+\left(\frac{1}{6}\right)^{2}=\left(\frac{1}{6}\right)^{2}
Dividiu \frac{1}{3}, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir \frac{1}{6}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre \frac{1}{6} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
x^{2}+\frac{1}{3}x+\frac{1}{36}=\frac{1}{36}
Per elevar \frac{1}{6} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
\left(x+\frac{1}{6}\right)^{2}=\frac{1}{36}
Factor x^{2}+\frac{1}{3}x+\frac{1}{36}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(x+\frac{1}{6}\right)^{2}}=\sqrt{\frac{1}{36}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
x+\frac{1}{6}=\frac{1}{6} x+\frac{1}{6}=-\frac{1}{6}
Simplifiqueu.
x=0 x=-\frac{1}{3}
Resteu \frac{1}{6} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}