Resoleu y
y=\frac{\sqrt{410}}{2}-3\approx 7,124228366
y=-\frac{\sqrt{410}}{2}-3\approx -13,124228366
Gràfic
Compartir
Copiat al porta-retalls
4y^{2}+24y-374=0
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
y=\frac{-24±\sqrt{24^{2}-4\times 4\left(-374\right)}}{2\times 4}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 4 per a, 24 per b i -374 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
y=\frac{-24±\sqrt{576-4\times 4\left(-374\right)}}{2\times 4}
Eleveu 24 al quadrat.
y=\frac{-24±\sqrt{576-16\left(-374\right)}}{2\times 4}
Multipliqueu -4 per 4.
y=\frac{-24±\sqrt{576+5984}}{2\times 4}
Multipliqueu -16 per -374.
y=\frac{-24±\sqrt{6560}}{2\times 4}
Sumeu 576 i 5984.
y=\frac{-24±4\sqrt{410}}{2\times 4}
Calculeu l'arrel quadrada de 6560.
y=\frac{-24±4\sqrt{410}}{8}
Multipliqueu 2 per 4.
y=\frac{4\sqrt{410}-24}{8}
Ara resoleu l'equació y=\frac{-24±4\sqrt{410}}{8} quan ± és més. Sumeu -24 i 4\sqrt{410}.
y=\frac{\sqrt{410}}{2}-3
Dividiu -24+4\sqrt{410} per 8.
y=\frac{-4\sqrt{410}-24}{8}
Ara resoleu l'equació y=\frac{-24±4\sqrt{410}}{8} quan ± és menys. Resteu 4\sqrt{410} de -24.
y=-\frac{\sqrt{410}}{2}-3
Dividiu -24-4\sqrt{410} per 8.
y=\frac{\sqrt{410}}{2}-3 y=-\frac{\sqrt{410}}{2}-3
L'equació ja s'ha resolt.
4y^{2}+24y-374=0
Les equacions quadràtiques com aquesta es poden resoldre calculant-ne el quadrat. Per fer-ho, primer l'equació ha de tenir la forma x^{2}+bx=c.
4y^{2}+24y-374-\left(-374\right)=-\left(-374\right)
Sumeu 374 als dos costats de l'equació.
4y^{2}+24y=-\left(-374\right)
En restar -374 a si mateix s'obté 0.
4y^{2}+24y=374
Resteu -374 de 0.
\frac{4y^{2}+24y}{4}=\frac{374}{4}
Dividiu els dos costats per 4.
y^{2}+\frac{24}{4}y=\frac{374}{4}
En dividir per 4 es desfà la multiplicació per 4.
y^{2}+6y=\frac{374}{4}
Dividiu 24 per 4.
y^{2}+6y=\frac{187}{2}
Redueix la fracció \frac{374}{4} al màxim extraient i anul·lant 2.
y^{2}+6y+3^{2}=\frac{187}{2}+3^{2}
Dividiu 6, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir 3. A continuació, sumeu el quadrat del nombre 3 als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
y^{2}+6y+9=\frac{187}{2}+9
Eleveu 3 al quadrat.
y^{2}+6y+9=\frac{205}{2}
Sumeu \frac{187}{2} i 9.
\left(y+3\right)^{2}=\frac{205}{2}
Factor y^{2}+6y+9. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(y+3\right)^{2}}=\sqrt{\frac{205}{2}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
y+3=\frac{\sqrt{410}}{2} y+3=-\frac{\sqrt{410}}{2}
Simplifiqueu.
y=\frac{\sqrt{410}}{2}-3 y=-\frac{\sqrt{410}}{2}-3
Resteu 3 als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}