Resoleu x (complex solution)
x=-\frac{\sqrt{10}i}{2}+1\approx 1-1,58113883i
x=\frac{\sqrt{10}i}{2}+1\approx 1+1,58113883i
Gràfic
Compartir
Copiat al porta-retalls
-2x^{2}+4x=7
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
-2x^{2}+4x-7=7-7
Resteu 7 als dos costats de l'equació.
-2x^{2}+4x-7=0
En restar 7 a si mateix s'obté 0.
x=\frac{-4±\sqrt{4^{2}-4\left(-2\right)\left(-7\right)}}{2\left(-2\right)}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu -2 per a, 4 per b i -7 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
x=\frac{-4±\sqrt{16-4\left(-2\right)\left(-7\right)}}{2\left(-2\right)}
Eleveu 4 al quadrat.
x=\frac{-4±\sqrt{16+8\left(-7\right)}}{2\left(-2\right)}
Multipliqueu -4 per -2.
x=\frac{-4±\sqrt{16-56}}{2\left(-2\right)}
Multipliqueu 8 per -7.
x=\frac{-4±\sqrt{-40}}{2\left(-2\right)}
Sumeu 16 i -56.
x=\frac{-4±2\sqrt{10}i}{2\left(-2\right)}
Calculeu l'arrel quadrada de -40.
x=\frac{-4±2\sqrt{10}i}{-4}
Multipliqueu 2 per -2.
x=\frac{-4+2\sqrt{10}i}{-4}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-4±2\sqrt{10}i}{-4} quan ± és més. Sumeu -4 i 2i\sqrt{10}.
x=-\frac{\sqrt{10}i}{2}+1
Dividiu -4+2i\sqrt{10} per -4.
x=\frac{-2\sqrt{10}i-4}{-4}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-4±2\sqrt{10}i}{-4} quan ± és menys. Resteu 2i\sqrt{10} de -4.
x=\frac{\sqrt{10}i}{2}+1
Dividiu -4-2i\sqrt{10} per -4.
x=-\frac{\sqrt{10}i}{2}+1 x=\frac{\sqrt{10}i}{2}+1
L'equació ja s'ha resolt.
-2x^{2}+4x=7
Les equacions quadràtiques com aquesta es poden resoldre calculant-ne el quadrat. Per fer-ho, primer l'equació ha de tenir la forma x^{2}+bx=c.
\frac{-2x^{2}+4x}{-2}=\frac{7}{-2}
Dividiu els dos costats per -2.
x^{2}+\frac{4}{-2}x=\frac{7}{-2}
En dividir per -2 es desfà la multiplicació per -2.
x^{2}-2x=\frac{7}{-2}
Dividiu 4 per -2.
x^{2}-2x=-\frac{7}{2}
Dividiu 7 per -2.
x^{2}-2x+1=-\frac{7}{2}+1
Dividiu -2, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir -1. A continuació, sumeu el quadrat del nombre -1 als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
x^{2}-2x+1=-\frac{5}{2}
Sumeu -\frac{7}{2} i 1.
\left(x-1\right)^{2}=-\frac{5}{2}
Factor x^{2}-2x+1. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(x-1\right)^{2}}=\sqrt{-\frac{5}{2}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
x-1=\frac{\sqrt{10}i}{2} x-1=-\frac{\sqrt{10}i}{2}
Simplifiqueu.
x=\frac{\sqrt{10}i}{2}+1 x=-\frac{\sqrt{10}i}{2}+1
Sumeu 1 als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}