Resoleu x
x=\frac{\sqrt{5}-3}{4}\approx -0,190983006
x=\frac{-\sqrt{5}-3}{4}\approx -1,309016994
Gràfic
Compartir
Copiat al porta-retalls
4x^{2}+6x+1=0
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
x=\frac{-6±\sqrt{6^{2}-4\times 4}}{2\times 4}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 4 per a, 6 per b i 1 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
x=\frac{-6±\sqrt{36-4\times 4}}{2\times 4}
Eleveu 6 al quadrat.
x=\frac{-6±\sqrt{36-16}}{2\times 4}
Multipliqueu -4 per 4.
x=\frac{-6±\sqrt{20}}{2\times 4}
Sumeu 36 i -16.
x=\frac{-6±2\sqrt{5}}{2\times 4}
Calculeu l'arrel quadrada de 20.
x=\frac{-6±2\sqrt{5}}{8}
Multipliqueu 2 per 4.
x=\frac{2\sqrt{5}-6}{8}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-6±2\sqrt{5}}{8} quan ± és més. Sumeu -6 i 2\sqrt{5}.
x=\frac{\sqrt{5}-3}{4}
Dividiu -6+2\sqrt{5} per 8.
x=\frac{-2\sqrt{5}-6}{8}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-6±2\sqrt{5}}{8} quan ± és menys. Resteu 2\sqrt{5} de -6.
x=\frac{-\sqrt{5}-3}{4}
Dividiu -6-2\sqrt{5} per 8.
x=\frac{\sqrt{5}-3}{4} x=\frac{-\sqrt{5}-3}{4}
L'equació ja s'ha resolt.
4x^{2}+6x+1=0
Les equacions quadràtiques com aquesta es poden resoldre calculant-ne el quadrat. Per fer-ho, primer l'equació ha de tenir la forma x^{2}+bx=c.
4x^{2}+6x+1-1=-1
Resteu 1 als dos costats de l'equació.
4x^{2}+6x=-1
En restar 1 a si mateix s'obté 0.
\frac{4x^{2}+6x}{4}=-\frac{1}{4}
Dividiu els dos costats per 4.
x^{2}+\frac{6}{4}x=-\frac{1}{4}
En dividir per 4 es desfà la multiplicació per 4.
x^{2}+\frac{3}{2}x=-\frac{1}{4}
Redueix la fracció \frac{6}{4} al màxim extraient i anul·lant 2.
x^{2}+\frac{3}{2}x+\left(\frac{3}{4}\right)^{2}=-\frac{1}{4}+\left(\frac{3}{4}\right)^{2}
Dividiu \frac{3}{2}, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir \frac{3}{4}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre \frac{3}{4} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
x^{2}+\frac{3}{2}x+\frac{9}{16}=-\frac{1}{4}+\frac{9}{16}
Per elevar \frac{3}{4} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
x^{2}+\frac{3}{2}x+\frac{9}{16}=\frac{5}{16}
Sumeu -\frac{1}{4} i \frac{9}{16} trobant un denominador comú i sumant-ne els numeradors. A continuació, reduïu la fracció al màxim sempre que sigui possible.
\left(x+\frac{3}{4}\right)^{2}=\frac{5}{16}
Factor x^{2}+\frac{3}{2}x+\frac{9}{16}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(x+\frac{3}{4}\right)^{2}}=\sqrt{\frac{5}{16}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
x+\frac{3}{4}=\frac{\sqrt{5}}{4} x+\frac{3}{4}=-\frac{\sqrt{5}}{4}
Simplifiqueu.
x=\frac{\sqrt{5}-3}{4} x=\frac{-\sqrt{5}-3}{4}
Resteu \frac{3}{4} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}