Resoleu x
x=\frac{\sqrt{6}-1}{2}\approx 0,724744871
x=\frac{-\sqrt{6}-1}{2}\approx -1,724744871
Gràfic
Compartir
Copiat al porta-retalls
4x^{2}+4x=5
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
4x^{2}+4x-5=5-5
Resteu 5 als dos costats de l'equació.
4x^{2}+4x-5=0
En restar 5 a si mateix s'obté 0.
x=\frac{-4±\sqrt{4^{2}-4\times 4\left(-5\right)}}{2\times 4}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 4 per a, 4 per b i -5 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
x=\frac{-4±\sqrt{16-4\times 4\left(-5\right)}}{2\times 4}
Eleveu 4 al quadrat.
x=\frac{-4±\sqrt{16-16\left(-5\right)}}{2\times 4}
Multipliqueu -4 per 4.
x=\frac{-4±\sqrt{16+80}}{2\times 4}
Multipliqueu -16 per -5.
x=\frac{-4±\sqrt{96}}{2\times 4}
Sumeu 16 i 80.
x=\frac{-4±4\sqrt{6}}{2\times 4}
Calculeu l'arrel quadrada de 96.
x=\frac{-4±4\sqrt{6}}{8}
Multipliqueu 2 per 4.
x=\frac{4\sqrt{6}-4}{8}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-4±4\sqrt{6}}{8} quan ± és més. Sumeu -4 i 4\sqrt{6}.
x=\frac{\sqrt{6}-1}{2}
Dividiu -4+4\sqrt{6} per 8.
x=\frac{-4\sqrt{6}-4}{8}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-4±4\sqrt{6}}{8} quan ± és menys. Resteu 4\sqrt{6} de -4.
x=\frac{-\sqrt{6}-1}{2}
Dividiu -4-4\sqrt{6} per 8.
x=\frac{\sqrt{6}-1}{2} x=\frac{-\sqrt{6}-1}{2}
L'equació ja s'ha resolt.
4x^{2}+4x=5
Les equacions quadràtiques com aquesta es poden resoldre calculant-ne el quadrat. Per fer-ho, primer l'equació ha de tenir la forma x^{2}+bx=c.
\frac{4x^{2}+4x}{4}=\frac{5}{4}
Dividiu els dos costats per 4.
x^{2}+\frac{4}{4}x=\frac{5}{4}
En dividir per 4 es desfà la multiplicació per 4.
x^{2}+x=\frac{5}{4}
Dividiu 4 per 4.
x^{2}+x+\left(\frac{1}{2}\right)^{2}=\frac{5}{4}+\left(\frac{1}{2}\right)^{2}
Dividiu 1, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir \frac{1}{2}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre \frac{1}{2} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
x^{2}+x+\frac{1}{4}=\frac{5+1}{4}
Per elevar \frac{1}{2} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
x^{2}+x+\frac{1}{4}=\frac{3}{2}
Sumeu \frac{5}{4} i \frac{1}{4} trobant un denominador comú i sumant-ne els numeradors. A continuació, reduïu la fracció al màxim sempre que sigui possible.
\left(x+\frac{1}{2}\right)^{2}=\frac{3}{2}
Factor x^{2}+x+\frac{1}{4}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(x+\frac{1}{2}\right)^{2}}=\sqrt{\frac{3}{2}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
x+\frac{1}{2}=\frac{\sqrt{6}}{2} x+\frac{1}{2}=-\frac{\sqrt{6}}{2}
Simplifiqueu.
x=\frac{\sqrt{6}-1}{2} x=\frac{-\sqrt{6}-1}{2}
Resteu \frac{1}{2} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}