Factoritzar
4\left(t-\left(-\frac{\sqrt{7}}{2}-2\right)\right)\left(t-\left(\frac{\sqrt{7}}{2}-2\right)\right)
Calcula
4t^{2}+16t+9
Compartir
Copiat al porta-retalls
4t^{2}+16t+9=0
El polinomi quadràtic es pot factoritzar amb la transformació ax^{2}+bx+c=a\left(x-x_{1}\right)\left(x-x_{2}\right), on x_{1} i x_{2} són les solucions de l'equació quadràtica ax^{2}+bx+c=0.
t=\frac{-16±\sqrt{16^{2}-4\times 4\times 9}}{2\times 4}
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
t=\frac{-16±\sqrt{256-4\times 4\times 9}}{2\times 4}
Eleveu 16 al quadrat.
t=\frac{-16±\sqrt{256-16\times 9}}{2\times 4}
Multipliqueu -4 per 4.
t=\frac{-16±\sqrt{256-144}}{2\times 4}
Multipliqueu -16 per 9.
t=\frac{-16±\sqrt{112}}{2\times 4}
Sumeu 256 i -144.
t=\frac{-16±4\sqrt{7}}{2\times 4}
Calculeu l'arrel quadrada de 112.
t=\frac{-16±4\sqrt{7}}{8}
Multipliqueu 2 per 4.
t=\frac{4\sqrt{7}-16}{8}
Ara resoleu l'equació t=\frac{-16±4\sqrt{7}}{8} quan ± és més. Sumeu -16 i 4\sqrt{7}.
t=\frac{\sqrt{7}}{2}-2
Dividiu -16+4\sqrt{7} per 8.
t=\frac{-4\sqrt{7}-16}{8}
Ara resoleu l'equació t=\frac{-16±4\sqrt{7}}{8} quan ± és menys. Resteu 4\sqrt{7} de -16.
t=-\frac{\sqrt{7}}{2}-2
Dividiu -16-4\sqrt{7} per 8.
4t^{2}+16t+9=4\left(t-\left(\frac{\sqrt{7}}{2}-2\right)\right)\left(t-\left(-\frac{\sqrt{7}}{2}-2\right)\right)
Factoritzeu l'expressió original mitjançant ax^{2}+bx+c=a\left(x-x_{1}\right)\left(x-x_{2}\right). Substituïu -2+\frac{\sqrt{7}}{2} per x_{1} i -2-\frac{\sqrt{7}}{2} per x_{2}.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}