Resoleu n
n=-1
n = \frac{11}{4} = 2\frac{3}{4} = 2,75
Compartir
Copiat al porta-retalls
4n^{2}-7n-11=0
Resteu 11 en tots dos costats.
a+b=-7 ab=4\left(-11\right)=-44
Per resoldre l'equació, el factor de l'esquerra l'ha agrupat. Primer, cal tornar a escriure el costat esquerre de la mà a 4n^{2}+an+bn-11. Per cercar a i b, configureu un sistema per resoldre.
1,-44 2,-22 4,-11
Com que ab és negatiu, a i b tenen els signes oposats. Com que a+b és negatiu, el número negatiu té un valor més absolut que el positiu. Llista de totes les parelles d'enters que donen -44 de producte.
1-44=-43 2-22=-20 4-11=-7
Calculeu la suma de cada parell.
a=-11 b=4
La solució és la parella que atorga -7 de suma.
\left(4n^{2}-11n\right)+\left(4n-11\right)
Reescriviu 4n^{2}-7n-11 com a \left(4n^{2}-11n\right)+\left(4n-11\right).
n\left(4n-11\right)+4n-11
Simplifiqueu n a 4n^{2}-11n.
\left(4n-11\right)\left(n+1\right)
Simplifiqueu el terme comú 4n-11 mitjançant la propietat distributiva.
n=\frac{11}{4} n=-1
Per trobar solucions d'equació, resoleu 4n-11=0 i n+1=0.
4n^{2}-7n=11
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
4n^{2}-7n-11=11-11
Resteu 11 als dos costats de l'equació.
4n^{2}-7n-11=0
En restar 11 a si mateix s'obté 0.
n=\frac{-\left(-7\right)±\sqrt{\left(-7\right)^{2}-4\times 4\left(-11\right)}}{2\times 4}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 4 per a, -7 per b i -11 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
n=\frac{-\left(-7\right)±\sqrt{49-4\times 4\left(-11\right)}}{2\times 4}
Eleveu -7 al quadrat.
n=\frac{-\left(-7\right)±\sqrt{49-16\left(-11\right)}}{2\times 4}
Multipliqueu -4 per 4.
n=\frac{-\left(-7\right)±\sqrt{49+176}}{2\times 4}
Multipliqueu -16 per -11.
n=\frac{-\left(-7\right)±\sqrt{225}}{2\times 4}
Sumeu 49 i 176.
n=\frac{-\left(-7\right)±15}{2\times 4}
Calculeu l'arrel quadrada de 225.
n=\frac{7±15}{2\times 4}
El contrari de -7 és 7.
n=\frac{7±15}{8}
Multipliqueu 2 per 4.
n=\frac{22}{8}
Ara resoleu l'equació n=\frac{7±15}{8} quan ± és més. Sumeu 7 i 15.
n=\frac{11}{4}
Redueix la fracció \frac{22}{8} al màxim extraient i anul·lant 2.
n=-\frac{8}{8}
Ara resoleu l'equació n=\frac{7±15}{8} quan ± és menys. Resteu 15 de 7.
n=-1
Dividiu -8 per 8.
n=\frac{11}{4} n=-1
L'equació ja s'ha resolt.
4n^{2}-7n=11
Les equacions quadràtiques com aquesta es poden resoldre calculant-ne el quadrat. Per fer-ho, primer l'equació ha de tenir la forma x^{2}+bx=c.
\frac{4n^{2}-7n}{4}=\frac{11}{4}
Dividiu els dos costats per 4.
n^{2}-\frac{7}{4}n=\frac{11}{4}
En dividir per 4 es desfà la multiplicació per 4.
n^{2}-\frac{7}{4}n+\left(-\frac{7}{8}\right)^{2}=\frac{11}{4}+\left(-\frac{7}{8}\right)^{2}
Dividiu -\frac{7}{4}, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir -\frac{7}{8}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre -\frac{7}{8} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
n^{2}-\frac{7}{4}n+\frac{49}{64}=\frac{11}{4}+\frac{49}{64}
Per elevar -\frac{7}{8} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
n^{2}-\frac{7}{4}n+\frac{49}{64}=\frac{225}{64}
Sumeu \frac{11}{4} i \frac{49}{64} trobant un denominador comú i sumant-ne els numeradors. A continuació, reduïu la fracció al màxim sempre que sigui possible.
\left(n-\frac{7}{8}\right)^{2}=\frac{225}{64}
Factor n^{2}-\frac{7}{4}n+\frac{49}{64}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(n-\frac{7}{8}\right)^{2}}=\sqrt{\frac{225}{64}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
n-\frac{7}{8}=\frac{15}{8} n-\frac{7}{8}=-\frac{15}{8}
Simplifiqueu.
n=\frac{11}{4} n=-1
Sumeu \frac{7}{8} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}