Resoleu a
a = \frac{\sqrt{10} + 2}{3} \approx 1,72075922
a=\frac{2-\sqrt{10}}{3}\approx -0,387425887
Compartir
Copiat al porta-retalls
4a-\left(-2\right)=3a^{2}
Resteu -2 en tots dos costats.
4a+2=3a^{2}
El contrari de -2 és 2.
4a+2-3a^{2}=0
Resteu 3a^{2} en tots dos costats.
-3a^{2}+4a+2=0
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
a=\frac{-4±\sqrt{4^{2}-4\left(-3\right)\times 2}}{2\left(-3\right)}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu -3 per a, 4 per b i 2 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
a=\frac{-4±\sqrt{16-4\left(-3\right)\times 2}}{2\left(-3\right)}
Eleveu 4 al quadrat.
a=\frac{-4±\sqrt{16+12\times 2}}{2\left(-3\right)}
Multipliqueu -4 per -3.
a=\frac{-4±\sqrt{16+24}}{2\left(-3\right)}
Multipliqueu 12 per 2.
a=\frac{-4±\sqrt{40}}{2\left(-3\right)}
Sumeu 16 i 24.
a=\frac{-4±2\sqrt{10}}{2\left(-3\right)}
Calculeu l'arrel quadrada de 40.
a=\frac{-4±2\sqrt{10}}{-6}
Multipliqueu 2 per -3.
a=\frac{2\sqrt{10}-4}{-6}
Ara resoleu l'equació a=\frac{-4±2\sqrt{10}}{-6} quan ± és més. Sumeu -4 i 2\sqrt{10}.
a=\frac{2-\sqrt{10}}{3}
Dividiu -4+2\sqrt{10} per -6.
a=\frac{-2\sqrt{10}-4}{-6}
Ara resoleu l'equació a=\frac{-4±2\sqrt{10}}{-6} quan ± és menys. Resteu 2\sqrt{10} de -4.
a=\frac{\sqrt{10}+2}{3}
Dividiu -4-2\sqrt{10} per -6.
a=\frac{2-\sqrt{10}}{3} a=\frac{\sqrt{10}+2}{3}
L'equació ja s'ha resolt.
4a-3a^{2}=-2
Resteu 3a^{2} en tots dos costats.
-3a^{2}+4a=-2
Les equacions quadràtiques com aquesta es poden resoldre calculant-ne el quadrat. Per fer-ho, primer l'equació ha de tenir la forma x^{2}+bx=c.
\frac{-3a^{2}+4a}{-3}=-\frac{2}{-3}
Dividiu els dos costats per -3.
a^{2}+\frac{4}{-3}a=-\frac{2}{-3}
En dividir per -3 es desfà la multiplicació per -3.
a^{2}-\frac{4}{3}a=-\frac{2}{-3}
Dividiu 4 per -3.
a^{2}-\frac{4}{3}a=\frac{2}{3}
Dividiu -2 per -3.
a^{2}-\frac{4}{3}a+\left(-\frac{2}{3}\right)^{2}=\frac{2}{3}+\left(-\frac{2}{3}\right)^{2}
Dividiu -\frac{4}{3}, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir -\frac{2}{3}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre -\frac{2}{3} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
a^{2}-\frac{4}{3}a+\frac{4}{9}=\frac{2}{3}+\frac{4}{9}
Per elevar -\frac{2}{3} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
a^{2}-\frac{4}{3}a+\frac{4}{9}=\frac{10}{9}
Sumeu \frac{2}{3} i \frac{4}{9} trobant un denominador comú i sumant-ne els numeradors. A continuació, reduïu la fracció al màxim sempre que sigui possible.
\left(a-\frac{2}{3}\right)^{2}=\frac{10}{9}
Factor a^{2}-\frac{4}{3}a+\frac{4}{9}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(a-\frac{2}{3}\right)^{2}}=\sqrt{\frac{10}{9}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
a-\frac{2}{3}=\frac{\sqrt{10}}{3} a-\frac{2}{3}=-\frac{\sqrt{10}}{3}
Simplifiqueu.
a=\frac{\sqrt{10}+2}{3} a=\frac{2-\sqrt{10}}{3}
Sumeu \frac{2}{3} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}