Resoleu x
x = \frac{11}{2} = 5\frac{1}{2} = 5,5
x = -\frac{15}{2} = -7\frac{1}{2} = -7,5
Gràfic
Compartir
Copiat al porta-retalls
4\left(x^{2}+2x+1\right)-169=0
Utilitzeu el teorema del binomi \left(a+b\right)^{2}=a^{2}+2ab+b^{2} per desenvolupar \left(x+1\right)^{2}.
4x^{2}+8x+4-169=0
Utilitzeu la propietat distributiva per multiplicar 4 per x^{2}+2x+1.
4x^{2}+8x-165=0
Resteu 4 de 169 per obtenir -165.
a+b=8 ab=4\left(-165\right)=-660
Per resoldre l'equació, el factor de l'esquerra l'ha agrupat. Primer, cal tornar a escriure el costat esquerre de la mà a 4x^{2}+ax+bx-165. Per cercar a i b, configureu un sistema per resoldre.
-1,660 -2,330 -3,220 -4,165 -5,132 -6,110 -10,66 -11,60 -12,55 -15,44 -20,33 -22,30
Com que ab és negatiu, a i b tenen els signes oposats. Com que a+b és positiu, el número positiu té més valor absolut que el negatiu. Llista de totes les parelles d'enters que donen -660 de producte.
-1+660=659 -2+330=328 -3+220=217 -4+165=161 -5+132=127 -6+110=104 -10+66=56 -11+60=49 -12+55=43 -15+44=29 -20+33=13 -22+30=8
Calculeu la suma de cada parell.
a=-22 b=30
La solució és la parella que atorga 8 de suma.
\left(4x^{2}-22x\right)+\left(30x-165\right)
Reescriviu 4x^{2}+8x-165 com a \left(4x^{2}-22x\right)+\left(30x-165\right).
2x\left(2x-11\right)+15\left(2x-11\right)
2x al primer grup i 15 al segon grup.
\left(2x-11\right)\left(2x+15\right)
Simplifiqueu el terme comú 2x-11 mitjançant la propietat distributiva.
x=\frac{11}{2} x=-\frac{15}{2}
Per trobar solucions d'equació, resoleu 2x-11=0 i 2x+15=0.
4\left(x^{2}+2x+1\right)-169=0
Utilitzeu el teorema del binomi \left(a+b\right)^{2}=a^{2}+2ab+b^{2} per desenvolupar \left(x+1\right)^{2}.
4x^{2}+8x+4-169=0
Utilitzeu la propietat distributiva per multiplicar 4 per x^{2}+2x+1.
4x^{2}+8x-165=0
Resteu 4 de 169 per obtenir -165.
x=\frac{-8±\sqrt{8^{2}-4\times 4\left(-165\right)}}{2\times 4}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 4 per a, 8 per b i -165 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
x=\frac{-8±\sqrt{64-4\times 4\left(-165\right)}}{2\times 4}
Eleveu 8 al quadrat.
x=\frac{-8±\sqrt{64-16\left(-165\right)}}{2\times 4}
Multipliqueu -4 per 4.
x=\frac{-8±\sqrt{64+2640}}{2\times 4}
Multipliqueu -16 per -165.
x=\frac{-8±\sqrt{2704}}{2\times 4}
Sumeu 64 i 2640.
x=\frac{-8±52}{2\times 4}
Calculeu l'arrel quadrada de 2704.
x=\frac{-8±52}{8}
Multipliqueu 2 per 4.
x=\frac{44}{8}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-8±52}{8} quan ± és més. Sumeu -8 i 52.
x=\frac{11}{2}
Redueix la fracció \frac{44}{8} al màxim extraient i anul·lant 4.
x=-\frac{60}{8}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-8±52}{8} quan ± és menys. Resteu 52 de -8.
x=-\frac{15}{2}
Redueix la fracció \frac{-60}{8} al màxim extraient i anul·lant 4.
x=\frac{11}{2} x=-\frac{15}{2}
L'equació ja s'ha resolt.
4\left(x^{2}+2x+1\right)-169=0
Utilitzeu el teorema del binomi \left(a+b\right)^{2}=a^{2}+2ab+b^{2} per desenvolupar \left(x+1\right)^{2}.
4x^{2}+8x+4-169=0
Utilitzeu la propietat distributiva per multiplicar 4 per x^{2}+2x+1.
4x^{2}+8x-165=0
Resteu 4 de 169 per obtenir -165.
4x^{2}+8x=165
Afegiu 165 als dos costats. Qualsevol valor més zero dóna com a resultat el mateix valor.
\frac{4x^{2}+8x}{4}=\frac{165}{4}
Dividiu els dos costats per 4.
x^{2}+\frac{8}{4}x=\frac{165}{4}
En dividir per 4 es desfà la multiplicació per 4.
x^{2}+2x=\frac{165}{4}
Dividiu 8 per 4.
x^{2}+2x+1^{2}=\frac{165}{4}+1^{2}
Dividiu 2, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir 1. A continuació, sumeu el quadrat del nombre 1 als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
x^{2}+2x+1=\frac{165}{4}+1
Eleveu 1 al quadrat.
x^{2}+2x+1=\frac{169}{4}
Sumeu \frac{165}{4} i 1.
\left(x+1\right)^{2}=\frac{169}{4}
Factor x^{2}+2x+1. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(x+1\right)^{2}}=\sqrt{\frac{169}{4}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
x+1=\frac{13}{2} x+1=-\frac{13}{2}
Simplifiqueu.
x=\frac{11}{2} x=-\frac{15}{2}
Resteu 1 als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}