Calcula
\frac{1}{3}\approx 0,333333333
Compartir
Copiat al porta-retalls
4\left(\left(\frac{1}{2}\right)^{4}+\left(\cos(60)\right)^{4}\right)-\frac{2}{3}\left(\left(\sin(60)\right)^{2}-\left(\cos(45)\right)^{2}\right)
Obteniu el valor de \sin(30) de la taula de valors trigonomètrics.
4\left(\frac{1}{16}+\left(\cos(60)\right)^{4}\right)-\frac{2}{3}\left(\left(\sin(60)\right)^{2}-\left(\cos(45)\right)^{2}\right)
Calculeu \frac{1}{2} elevat a 4 per obtenir \frac{1}{16}.
4\left(\frac{1}{16}+\left(\frac{1}{2}\right)^{4}\right)-\frac{2}{3}\left(\left(\sin(60)\right)^{2}-\left(\cos(45)\right)^{2}\right)
Obteniu el valor de \cos(60) de la taula de valors trigonomètrics.
4\left(\frac{1}{16}+\frac{1}{16}\right)-\frac{2}{3}\left(\left(\sin(60)\right)^{2}-\left(\cos(45)\right)^{2}\right)
Calculeu \frac{1}{2} elevat a 4 per obtenir \frac{1}{16}.
4\times \frac{1}{8}-\frac{2}{3}\left(\left(\sin(60)\right)^{2}-\left(\cos(45)\right)^{2}\right)
Sumeu \frac{1}{16} més \frac{1}{16} per obtenir \frac{1}{8}.
\frac{1}{2}-\frac{2}{3}\left(\left(\sin(60)\right)^{2}-\left(\cos(45)\right)^{2}\right)
Multipliqueu 4 per \frac{1}{8} per obtenir \frac{1}{2}.
\frac{1}{2}-\frac{2}{3}\left(\left(\frac{\sqrt{3}}{2}\right)^{2}-\left(\cos(45)\right)^{2}\right)
Obteniu el valor de \sin(60) de la taula de valors trigonomètrics.
\frac{1}{2}-\frac{2}{3}\left(\frac{\left(\sqrt{3}\right)^{2}}{2^{2}}-\left(\cos(45)\right)^{2}\right)
Per elevar \frac{\sqrt{3}}{2} a una potència, eleveu el numerador i el denominador a la potència en qüestió i dividiu-los.
\frac{1}{2}-\frac{2}{3}\left(\frac{\left(\sqrt{3}\right)^{2}}{2^{2}}-\left(\frac{\sqrt{2}}{2}\right)^{2}\right)
Obteniu el valor de \cos(45) de la taula de valors trigonomètrics.
\frac{1}{2}-\frac{2}{3}\left(\frac{\left(\sqrt{3}\right)^{2}}{2^{2}}-\frac{\left(\sqrt{2}\right)^{2}}{2^{2}}\right)
Per elevar \frac{\sqrt{2}}{2} a una potència, eleveu el numerador i el denominador a la potència en qüestió i dividiu-los.
\frac{1}{2}-\frac{2}{3}\left(\frac{\left(\sqrt{3}\right)^{2}}{2^{2}}-\frac{2}{2^{2}}\right)
L'arrel quadrada de \sqrt{2} és 2.
\frac{1}{2}-\frac{2}{3}\left(\frac{\left(\sqrt{3}\right)^{2}}{2^{2}}-\frac{2}{4}\right)
Calculeu 2 elevat a 2 per obtenir 4.
\frac{1}{2}-\frac{2}{3}\left(\frac{\left(\sqrt{3}\right)^{2}}{2^{2}}-\frac{1}{2}\right)
Redueix la fracció \frac{2}{4} al màxim extraient i anul·lant 2.
\frac{1}{2}-\frac{2}{3}\left(\frac{\left(\sqrt{3}\right)^{2}}{4}-\frac{2}{4}\right)
Per afegir o restar les expressions, amplieu-les perquè els denominadors coincideixin. El mínim comú múltiple de 2^{2} i 2 és 4. Multipliqueu \frac{1}{2} per \frac{2}{2}.
\frac{1}{2}-\frac{2}{3}\times \frac{\left(\sqrt{3}\right)^{2}-2}{4}
Com que \frac{\left(\sqrt{3}\right)^{2}}{4} i \frac{2}{4} tenen el mateix denominador, resteu-los mitjançant la subtracció dels seus numeradors.
\frac{1}{2}-\frac{2\left(\left(\sqrt{3}\right)^{2}-2\right)}{3\times 4}
Per multiplicar \frac{2}{3} per \frac{\left(\sqrt{3}\right)^{2}-2}{4}, multipliqueu el numerador pel numerador i el denominador pel denominador.
\frac{1}{2}-\frac{\left(\sqrt{3}\right)^{2}-2}{2\times 3}
Anul·leu 2 tant al numerador com al denominador.
\frac{1}{2}-\frac{3-2}{2\times 3}
L'arrel quadrada de \sqrt{3} és 3.
\frac{1}{2}-\frac{1}{2\times 3}
Resteu 3 de 2 per obtenir 1.
\frac{1}{2}-\frac{1}{6}
Multipliqueu 2 per 3 per obtenir 6.
\frac{1}{3}
Resteu \frac{1}{2} de \frac{1}{6} per obtenir \frac{1}{3}.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}