Resoleu x
x = \frac{\sqrt{185} - 3}{8} \approx 1,325183814
x=\frac{-\sqrt{185}-3}{8}\approx -2,075183814
Gràfic
Compartir
Copiat al porta-retalls
4x^{2}+3x-5=6
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
4x^{2}+3x-5-6=6-6
Resteu 6 als dos costats de l'equació.
4x^{2}+3x-5-6=0
En restar 6 a si mateix s'obté 0.
4x^{2}+3x-11=0
Resteu 6 de -5.
x=\frac{-3±\sqrt{3^{2}-4\times 4\left(-11\right)}}{2\times 4}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 4 per a, 3 per b i -11 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
x=\frac{-3±\sqrt{9-4\times 4\left(-11\right)}}{2\times 4}
Eleveu 3 al quadrat.
x=\frac{-3±\sqrt{9-16\left(-11\right)}}{2\times 4}
Multipliqueu -4 per 4.
x=\frac{-3±\sqrt{9+176}}{2\times 4}
Multipliqueu -16 per -11.
x=\frac{-3±\sqrt{185}}{2\times 4}
Sumeu 9 i 176.
x=\frac{-3±\sqrt{185}}{8}
Multipliqueu 2 per 4.
x=\frac{\sqrt{185}-3}{8}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-3±\sqrt{185}}{8} quan ± és més. Sumeu -3 i \sqrt{185}.
x=\frac{-\sqrt{185}-3}{8}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-3±\sqrt{185}}{8} quan ± és menys. Resteu \sqrt{185} de -3.
x=\frac{\sqrt{185}-3}{8} x=\frac{-\sqrt{185}-3}{8}
L'equació ja s'ha resolt.
4x^{2}+3x-5=6
Les equacions quadràtiques com aquesta es poden resoldre calculant-ne el quadrat. Per fer-ho, primer l'equació ha de tenir la forma x^{2}+bx=c.
4x^{2}+3x-5-\left(-5\right)=6-\left(-5\right)
Sumeu 5 als dos costats de l'equació.
4x^{2}+3x=6-\left(-5\right)
En restar -5 a si mateix s'obté 0.
4x^{2}+3x=11
Resteu -5 de 6.
\frac{4x^{2}+3x}{4}=\frac{11}{4}
Dividiu els dos costats per 4.
x^{2}+\frac{3}{4}x=\frac{11}{4}
En dividir per 4 es desfà la multiplicació per 4.
x^{2}+\frac{3}{4}x+\left(\frac{3}{8}\right)^{2}=\frac{11}{4}+\left(\frac{3}{8}\right)^{2}
Dividiu \frac{3}{4}, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir \frac{3}{8}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre \frac{3}{8} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
x^{2}+\frac{3}{4}x+\frac{9}{64}=\frac{11}{4}+\frac{9}{64}
Per elevar \frac{3}{8} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
x^{2}+\frac{3}{4}x+\frac{9}{64}=\frac{185}{64}
Sumeu \frac{11}{4} i \frac{9}{64} trobant un denominador comú i sumant-ne els numeradors. A continuació, reduïu la fracció al màxim sempre que sigui possible.
\left(x+\frac{3}{8}\right)^{2}=\frac{185}{64}
Factor x^{2}+\frac{3}{4}x+\frac{9}{64}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(x+\frac{3}{8}\right)^{2}}=\sqrt{\frac{185}{64}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
x+\frac{3}{8}=\frac{\sqrt{185}}{8} x+\frac{3}{8}=-\frac{\sqrt{185}}{8}
Simplifiqueu.
x=\frac{\sqrt{185}-3}{8} x=\frac{-\sqrt{185}-3}{8}
Resteu \frac{3}{8} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}