Resoleu t
t=-1
t=\frac{1}{4}=0,25
Compartir
Copiat al porta-retalls
4t^{2}+3t-1=0
Resteu 1 en tots dos costats.
a+b=3 ab=4\left(-1\right)=-4
Per resoldre l'equació, el factor de l'esquerra l'ha agrupat. Primer, cal tornar a escriure el costat esquerre de la mà a 4t^{2}+at+bt-1. Per cercar a i b, configureu un sistema per resoldre.
-1,4 -2,2
Com que ab és negatiu, a i b tenen els signes oposats. Com que a+b és positiu, el número positiu té més valor absolut que el negatiu. Llista de totes les parelles d'enters que donen -4 de producte.
-1+4=3 -2+2=0
Calculeu la suma de cada parell.
a=-1 b=4
La solució és la parella que atorga 3 de suma.
\left(4t^{2}-t\right)+\left(4t-1\right)
Reescriviu 4t^{2}+3t-1 com a \left(4t^{2}-t\right)+\left(4t-1\right).
t\left(4t-1\right)+4t-1
Simplifiqueu t a 4t^{2}-t.
\left(4t-1\right)\left(t+1\right)
Simplifiqueu el terme comú 4t-1 mitjançant la propietat distributiva.
t=\frac{1}{4} t=-1
Per trobar solucions d'equació, resoleu 4t-1=0 i t+1=0.
4t^{2}+3t=1
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
4t^{2}+3t-1=1-1
Resteu 1 als dos costats de l'equació.
4t^{2}+3t-1=0
En restar 1 a si mateix s'obté 0.
t=\frac{-3±\sqrt{3^{2}-4\times 4\left(-1\right)}}{2\times 4}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 4 per a, 3 per b i -1 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
t=\frac{-3±\sqrt{9-4\times 4\left(-1\right)}}{2\times 4}
Eleveu 3 al quadrat.
t=\frac{-3±\sqrt{9-16\left(-1\right)}}{2\times 4}
Multipliqueu -4 per 4.
t=\frac{-3±\sqrt{9+16}}{2\times 4}
Multipliqueu -16 per -1.
t=\frac{-3±\sqrt{25}}{2\times 4}
Sumeu 9 i 16.
t=\frac{-3±5}{2\times 4}
Calculeu l'arrel quadrada de 25.
t=\frac{-3±5}{8}
Multipliqueu 2 per 4.
t=\frac{2}{8}
Ara resoleu l'equació t=\frac{-3±5}{8} quan ± és més. Sumeu -3 i 5.
t=\frac{1}{4}
Redueix la fracció \frac{2}{8} al màxim extraient i anul·lant 2.
t=-\frac{8}{8}
Ara resoleu l'equació t=\frac{-3±5}{8} quan ± és menys. Resteu 5 de -3.
t=-1
Dividiu -8 per 8.
t=\frac{1}{4} t=-1
L'equació ja s'ha resolt.
4t^{2}+3t=1
Les equacions quadràtiques com aquesta es poden resoldre calculant-ne el quadrat. Per fer-ho, primer l'equació ha de tenir la forma x^{2}+bx=c.
\frac{4t^{2}+3t}{4}=\frac{1}{4}
Dividiu els dos costats per 4.
t^{2}+\frac{3}{4}t=\frac{1}{4}
En dividir per 4 es desfà la multiplicació per 4.
t^{2}+\frac{3}{4}t+\left(\frac{3}{8}\right)^{2}=\frac{1}{4}+\left(\frac{3}{8}\right)^{2}
Dividiu \frac{3}{4}, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir \frac{3}{8}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre \frac{3}{8} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
t^{2}+\frac{3}{4}t+\frac{9}{64}=\frac{1}{4}+\frac{9}{64}
Per elevar \frac{3}{8} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
t^{2}+\frac{3}{4}t+\frac{9}{64}=\frac{25}{64}
Sumeu \frac{1}{4} i \frac{9}{64} trobant un denominador comú i sumant-ne els numeradors. A continuació, reduïu la fracció al màxim sempre que sigui possible.
\left(t+\frac{3}{8}\right)^{2}=\frac{25}{64}
Factoritzeu t^{2}+\frac{3}{4}t+\frac{9}{64}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot factoritzar com a \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(t+\frac{3}{8}\right)^{2}}=\sqrt{\frac{25}{64}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
t+\frac{3}{8}=\frac{5}{8} t+\frac{3}{8}=-\frac{5}{8}
Simplifiqueu.
t=\frac{1}{4} t=-1
Resteu \frac{3}{8} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}