Resoleu x (complex solution)
x=\frac{7+\sqrt{11}i}{6}\approx 1,166666667+0,552770798i
x=\frac{-\sqrt{11}i+7}{6}\approx 1,166666667-0,552770798i
Gràfic
Compartir
Copiat al porta-retalls
3x^{2}-7x+5=0
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
x=\frac{-\left(-7\right)±\sqrt{\left(-7\right)^{2}-4\times 3\times 5}}{2\times 3}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 3 per a, -7 per b i 5 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
x=\frac{-\left(-7\right)±\sqrt{49-4\times 3\times 5}}{2\times 3}
Eleveu -7 al quadrat.
x=\frac{-\left(-7\right)±\sqrt{49-12\times 5}}{2\times 3}
Multipliqueu -4 per 3.
x=\frac{-\left(-7\right)±\sqrt{49-60}}{2\times 3}
Multipliqueu -12 per 5.
x=\frac{-\left(-7\right)±\sqrt{-11}}{2\times 3}
Sumeu 49 i -60.
x=\frac{-\left(-7\right)±\sqrt{11}i}{2\times 3}
Calculeu l'arrel quadrada de -11.
x=\frac{7±\sqrt{11}i}{2\times 3}
El contrari de -7 és 7.
x=\frac{7±\sqrt{11}i}{6}
Multipliqueu 2 per 3.
x=\frac{7+\sqrt{11}i}{6}
Ara resoleu l'equació x=\frac{7±\sqrt{11}i}{6} quan ± és més. Sumeu 7 i i\sqrt{11}.
x=\frac{-\sqrt{11}i+7}{6}
Ara resoleu l'equació x=\frac{7±\sqrt{11}i}{6} quan ± és menys. Resteu i\sqrt{11} de 7.
x=\frac{7+\sqrt{11}i}{6} x=\frac{-\sqrt{11}i+7}{6}
L'equació ja s'ha resolt.
3x^{2}-7x+5=0
Les equacions quadràtiques com aquesta es poden resoldre calculant-ne el quadrat. Per fer-ho, primer l'equació ha de tenir la forma x^{2}+bx=c.
3x^{2}-7x+5-5=-5
Resteu 5 als dos costats de l'equació.
3x^{2}-7x=-5
En restar 5 a si mateix s'obté 0.
\frac{3x^{2}-7x}{3}=-\frac{5}{3}
Dividiu els dos costats per 3.
x^{2}-\frac{7}{3}x=-\frac{5}{3}
En dividir per 3 es desfà la multiplicació per 3.
x^{2}-\frac{7}{3}x+\left(-\frac{7}{6}\right)^{2}=-\frac{5}{3}+\left(-\frac{7}{6}\right)^{2}
Dividiu -\frac{7}{3}, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir -\frac{7}{6}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre -\frac{7}{6} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
x^{2}-\frac{7}{3}x+\frac{49}{36}=-\frac{5}{3}+\frac{49}{36}
Per elevar -\frac{7}{6} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
x^{2}-\frac{7}{3}x+\frac{49}{36}=-\frac{11}{36}
Sumeu -\frac{5}{3} i \frac{49}{36} trobant un denominador comú i sumant-ne els numeradors. A continuació, reduïu la fracció al màxim sempre que sigui possible.
\left(x-\frac{7}{6}\right)^{2}=-\frac{11}{36}
Factor x^{2}-\frac{7}{3}x+\frac{49}{36}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(x-\frac{7}{6}\right)^{2}}=\sqrt{-\frac{11}{36}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
x-\frac{7}{6}=\frac{\sqrt{11}i}{6} x-\frac{7}{6}=-\frac{\sqrt{11}i}{6}
Simplifiqueu.
x=\frac{7+\sqrt{11}i}{6} x=\frac{-\sqrt{11}i+7}{6}
Sumeu \frac{7}{6} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}