Resoleu x
x=-\frac{1}{3}\approx -0,333333333
x=1
Gràfic
Compartir
Copiat al porta-retalls
a+b=-2 ab=3\left(-1\right)=-3
Per resoldre l'equació, el factor de l'esquerra l'ha agrupat. Primer, cal tornar a escriure el costat esquerre de la mà a 3x^{2}+ax+bx-1. Per cercar a i b, configureu un sistema per resoldre.
a=-3 b=1
Com que ab és negatiu, a i b tenen els signes oposats. Com que a+b és negatiu, el número negatiu té un valor més absolut que el positiu. L'únic parell d'aquest tipus és la solució del sistema.
\left(3x^{2}-3x\right)+\left(x-1\right)
Reescriviu 3x^{2}-2x-1 com a \left(3x^{2}-3x\right)+\left(x-1\right).
3x\left(x-1\right)+x-1
Simplifiqueu 3x a 3x^{2}-3x.
\left(x-1\right)\left(3x+1\right)
Simplifiqueu el terme comú x-1 mitjançant la propietat distributiva.
x=1 x=-\frac{1}{3}
Per trobar solucions d'equació, resoleu x-1=0 i 3x+1=0.
3x^{2}-2x-1=0
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
x=\frac{-\left(-2\right)±\sqrt{\left(-2\right)^{2}-4\times 3\left(-1\right)}}{2\times 3}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 3 per a, -2 per b i -1 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
x=\frac{-\left(-2\right)±\sqrt{4-4\times 3\left(-1\right)}}{2\times 3}
Eleveu -2 al quadrat.
x=\frac{-\left(-2\right)±\sqrt{4-12\left(-1\right)}}{2\times 3}
Multipliqueu -4 per 3.
x=\frac{-\left(-2\right)±\sqrt{4+12}}{2\times 3}
Multipliqueu -12 per -1.
x=\frac{-\left(-2\right)±\sqrt{16}}{2\times 3}
Sumeu 4 i 12.
x=\frac{-\left(-2\right)±4}{2\times 3}
Calculeu l'arrel quadrada de 16.
x=\frac{2±4}{2\times 3}
El contrari de -2 és 2.
x=\frac{2±4}{6}
Multipliqueu 2 per 3.
x=\frac{6}{6}
Ara resoleu l'equació x=\frac{2±4}{6} quan ± és més. Sumeu 2 i 4.
x=1
Dividiu 6 per 6.
x=-\frac{2}{6}
Ara resoleu l'equació x=\frac{2±4}{6} quan ± és menys. Resteu 4 de 2.
x=-\frac{1}{3}
Redueix la fracció \frac{-2}{6} al màxim extraient i anul·lant 2.
x=1 x=-\frac{1}{3}
L'equació ja s'ha resolt.
3x^{2}-2x-1=0
Les equacions quadràtiques com aquesta es poden resoldre calculant-ne el quadrat. Per fer-ho, primer l'equació ha de tenir la forma x^{2}+bx=c.
3x^{2}-2x-1-\left(-1\right)=-\left(-1\right)
Sumeu 1 als dos costats de l'equació.
3x^{2}-2x=-\left(-1\right)
En restar -1 a si mateix s'obté 0.
3x^{2}-2x=1
Resteu -1 de 0.
\frac{3x^{2}-2x}{3}=\frac{1}{3}
Dividiu els dos costats per 3.
x^{2}-\frac{2}{3}x=\frac{1}{3}
En dividir per 3 es desfà la multiplicació per 3.
x^{2}-\frac{2}{3}x+\left(-\frac{1}{3}\right)^{2}=\frac{1}{3}+\left(-\frac{1}{3}\right)^{2}
Dividiu -\frac{2}{3}, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir -\frac{1}{3}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre -\frac{1}{3} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
x^{2}-\frac{2}{3}x+\frac{1}{9}=\frac{1}{3}+\frac{1}{9}
Per elevar -\frac{1}{3} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
x^{2}-\frac{2}{3}x+\frac{1}{9}=\frac{4}{9}
Sumeu \frac{1}{3} i \frac{1}{9} trobant un denominador comú i sumant-ne els numeradors. A continuació, reduïu la fracció al màxim sempre que sigui possible.
\left(x-\frac{1}{3}\right)^{2}=\frac{4}{9}
Factor x^{2}-\frac{2}{3}x+\frac{1}{9}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(x-\frac{1}{3}\right)^{2}}=\sqrt{\frac{4}{9}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
x-\frac{1}{3}=\frac{2}{3} x-\frac{1}{3}=-\frac{2}{3}
Simplifiqueu.
x=1 x=-\frac{1}{3}
Sumeu \frac{1}{3} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}