Resoleu x
x=\frac{\sqrt{21}}{6}+\frac{3}{2}\approx 2,263762616
x=-\frac{\sqrt{21}}{6}+\frac{3}{2}\approx 0,736237384
Gràfic
Compartir
Copiat al porta-retalls
3x^{2}-9x=-5
Resteu 9x en tots dos costats.
3x^{2}-9x+5=0
Afegiu 5 als dos costats.
x=\frac{-\left(-9\right)±\sqrt{\left(-9\right)^{2}-4\times 3\times 5}}{2\times 3}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 3 per a, -9 per b i 5 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
x=\frac{-\left(-9\right)±\sqrt{81-4\times 3\times 5}}{2\times 3}
Eleveu -9 al quadrat.
x=\frac{-\left(-9\right)±\sqrt{81-12\times 5}}{2\times 3}
Multipliqueu -4 per 3.
x=\frac{-\left(-9\right)±\sqrt{81-60}}{2\times 3}
Multipliqueu -12 per 5.
x=\frac{-\left(-9\right)±\sqrt{21}}{2\times 3}
Sumeu 81 i -60.
x=\frac{9±\sqrt{21}}{2\times 3}
El contrari de -9 és 9.
x=\frac{9±\sqrt{21}}{6}
Multipliqueu 2 per 3.
x=\frac{\sqrt{21}+9}{6}
Ara resoleu l'equació x=\frac{9±\sqrt{21}}{6} quan ± és més. Sumeu 9 i \sqrt{21}.
x=\frac{\sqrt{21}}{6}+\frac{3}{2}
Dividiu 9+\sqrt{21} per 6.
x=\frac{9-\sqrt{21}}{6}
Ara resoleu l'equació x=\frac{9±\sqrt{21}}{6} quan ± és menys. Resteu \sqrt{21} de 9.
x=-\frac{\sqrt{21}}{6}+\frac{3}{2}
Dividiu 9-\sqrt{21} per 6.
x=\frac{\sqrt{21}}{6}+\frac{3}{2} x=-\frac{\sqrt{21}}{6}+\frac{3}{2}
L'equació ja s'ha resolt.
3x^{2}-9x=-5
Resteu 9x en tots dos costats.
\frac{3x^{2}-9x}{3}=-\frac{5}{3}
Dividiu els dos costats per 3.
x^{2}+\left(-\frac{9}{3}\right)x=-\frac{5}{3}
En dividir per 3 es desfà la multiplicació per 3.
x^{2}-3x=-\frac{5}{3}
Dividiu -9 per 3.
x^{2}-3x+\left(-\frac{3}{2}\right)^{2}=-\frac{5}{3}+\left(-\frac{3}{2}\right)^{2}
Dividiu -3, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir -\frac{3}{2}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre -\frac{3}{2} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
x^{2}-3x+\frac{9}{4}=-\frac{5}{3}+\frac{9}{4}
Per elevar -\frac{3}{2} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
x^{2}-3x+\frac{9}{4}=\frac{7}{12}
Sumeu -\frac{5}{3} i \frac{9}{4} trobant un denominador comú i sumant-ne els numeradors. A continuació, reduïu la fracció al màxim sempre que sigui possible.
\left(x-\frac{3}{2}\right)^{2}=\frac{7}{12}
Factor x^{2}-3x+\frac{9}{4}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(x-\frac{3}{2}\right)^{2}}=\sqrt{\frac{7}{12}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
x-\frac{3}{2}=\frac{\sqrt{21}}{6} x-\frac{3}{2}=-\frac{\sqrt{21}}{6}
Simplifiqueu.
x=\frac{\sqrt{21}}{6}+\frac{3}{2} x=-\frac{\sqrt{21}}{6}+\frac{3}{2}
Sumeu \frac{3}{2} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}