Resoleu x
x = \frac{\sqrt{37} + 1}{3} \approx 2,360920843
x=\frac{1-\sqrt{37}}{3}\approx -1,694254177
Gràfic
Compartir
Copiat al porta-retalls
3x^{2}-2x=12
Resteu 2x en tots dos costats.
3x^{2}-2x-12=0
Resteu 12 en tots dos costats.
x=\frac{-\left(-2\right)±\sqrt{\left(-2\right)^{2}-4\times 3\left(-12\right)}}{2\times 3}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 3 per a, -2 per b i -12 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
x=\frac{-\left(-2\right)±\sqrt{4-4\times 3\left(-12\right)}}{2\times 3}
Eleveu -2 al quadrat.
x=\frac{-\left(-2\right)±\sqrt{4-12\left(-12\right)}}{2\times 3}
Multipliqueu -4 per 3.
x=\frac{-\left(-2\right)±\sqrt{4+144}}{2\times 3}
Multipliqueu -12 per -12.
x=\frac{-\left(-2\right)±\sqrt{148}}{2\times 3}
Sumeu 4 i 144.
x=\frac{-\left(-2\right)±2\sqrt{37}}{2\times 3}
Calculeu l'arrel quadrada de 148.
x=\frac{2±2\sqrt{37}}{2\times 3}
El contrari de -2 és 2.
x=\frac{2±2\sqrt{37}}{6}
Multipliqueu 2 per 3.
x=\frac{2\sqrt{37}+2}{6}
Ara resoleu l'equació x=\frac{2±2\sqrt{37}}{6} quan ± és més. Sumeu 2 i 2\sqrt{37}.
x=\frac{\sqrt{37}+1}{3}
Dividiu 2+2\sqrt{37} per 6.
x=\frac{2-2\sqrt{37}}{6}
Ara resoleu l'equació x=\frac{2±2\sqrt{37}}{6} quan ± és menys. Resteu 2\sqrt{37} de 2.
x=\frac{1-\sqrt{37}}{3}
Dividiu 2-2\sqrt{37} per 6.
x=\frac{\sqrt{37}+1}{3} x=\frac{1-\sqrt{37}}{3}
L'equació ja s'ha resolt.
3x^{2}-2x=12
Resteu 2x en tots dos costats.
\frac{3x^{2}-2x}{3}=\frac{12}{3}
Dividiu els dos costats per 3.
x^{2}-\frac{2}{3}x=\frac{12}{3}
En dividir per 3 es desfà la multiplicació per 3.
x^{2}-\frac{2}{3}x=4
Dividiu 12 per 3.
x^{2}-\frac{2}{3}x+\left(-\frac{1}{3}\right)^{2}=4+\left(-\frac{1}{3}\right)^{2}
Dividiu -\frac{2}{3}, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir -\frac{1}{3}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre -\frac{1}{3} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
x^{2}-\frac{2}{3}x+\frac{1}{9}=4+\frac{1}{9}
Per elevar -\frac{1}{3} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
x^{2}-\frac{2}{3}x+\frac{1}{9}=\frac{37}{9}
Sumeu 4 i \frac{1}{9}.
\left(x-\frac{1}{3}\right)^{2}=\frac{37}{9}
Factor x^{2}-\frac{2}{3}x+\frac{1}{9}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(x-\frac{1}{3}\right)^{2}}=\sqrt{\frac{37}{9}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
x-\frac{1}{3}=\frac{\sqrt{37}}{3} x-\frac{1}{3}=-\frac{\sqrt{37}}{3}
Simplifiqueu.
x=\frac{\sqrt{37}+1}{3} x=\frac{1-\sqrt{37}}{3}
Sumeu \frac{1}{3} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}