Resoleu x
x=-1
x=\frac{2}{3}\approx 0,666666667
Gràfic
Compartir
Copiat al porta-retalls
3x^{2}+x+3-5=0
Resteu 5 en tots dos costats.
3x^{2}+x-2=0
Resteu 3 de 5 per obtenir -2.
a+b=1 ab=3\left(-2\right)=-6
Per resoldre l'equació, el factor de l'esquerra l'ha agrupat. Primer, cal tornar a escriure el costat esquerre de la mà a 3x^{2}+ax+bx-2. Per cercar a i b, configureu un sistema per resoldre.
-1,6 -2,3
Com que ab és negatiu, a i b tenen els signes oposats. Com que a+b és positiu, el número positiu té més valor absolut que el negatiu. Llista de totes les parelles d'enters que donen -6 de producte.
-1+6=5 -2+3=1
Calculeu la suma de cada parell.
a=-2 b=3
La solució és la parella que atorga 1 de suma.
\left(3x^{2}-2x\right)+\left(3x-2\right)
Reescriviu 3x^{2}+x-2 com a \left(3x^{2}-2x\right)+\left(3x-2\right).
x\left(3x-2\right)+3x-2
Simplifiqueu x a 3x^{2}-2x.
\left(3x-2\right)\left(x+1\right)
Simplifiqueu el terme comú 3x-2 mitjançant la propietat distributiva.
x=\frac{2}{3} x=-1
Per trobar solucions d'equació, resoleu 3x-2=0 i x+1=0.
3x^{2}+x+3=5
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
3x^{2}+x+3-5=5-5
Resteu 5 als dos costats de l'equació.
3x^{2}+x+3-5=0
En restar 5 a si mateix s'obté 0.
3x^{2}+x-2=0
Resteu 5 de 3.
x=\frac{-1±\sqrt{1^{2}-4\times 3\left(-2\right)}}{2\times 3}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 3 per a, 1 per b i -2 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
x=\frac{-1±\sqrt{1-4\times 3\left(-2\right)}}{2\times 3}
Eleveu 1 al quadrat.
x=\frac{-1±\sqrt{1-12\left(-2\right)}}{2\times 3}
Multipliqueu -4 per 3.
x=\frac{-1±\sqrt{1+24}}{2\times 3}
Multipliqueu -12 per -2.
x=\frac{-1±\sqrt{25}}{2\times 3}
Sumeu 1 i 24.
x=\frac{-1±5}{2\times 3}
Calculeu l'arrel quadrada de 25.
x=\frac{-1±5}{6}
Multipliqueu 2 per 3.
x=\frac{4}{6}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-1±5}{6} quan ± és més. Sumeu -1 i 5.
x=\frac{2}{3}
Redueix la fracció \frac{4}{6} al màxim extraient i anul·lant 2.
x=-\frac{6}{6}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-1±5}{6} quan ± és menys. Resteu 5 de -1.
x=-1
Dividiu -6 per 6.
x=\frac{2}{3} x=-1
L'equació ja s'ha resolt.
3x^{2}+x+3=5
Les equacions quadràtiques com aquesta es poden resoldre calculant-ne el quadrat. Per fer-ho, primer l'equació ha de tenir la forma x^{2}+bx=c.
3x^{2}+x+3-3=5-3
Resteu 3 als dos costats de l'equació.
3x^{2}+x=5-3
En restar 3 a si mateix s'obté 0.
3x^{2}+x=2
Resteu 3 de 5.
\frac{3x^{2}+x}{3}=\frac{2}{3}
Dividiu els dos costats per 3.
x^{2}+\frac{1}{3}x=\frac{2}{3}
En dividir per 3 es desfà la multiplicació per 3.
x^{2}+\frac{1}{3}x+\left(\frac{1}{6}\right)^{2}=\frac{2}{3}+\left(\frac{1}{6}\right)^{2}
Dividiu \frac{1}{3}, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir \frac{1}{6}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre \frac{1}{6} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
x^{2}+\frac{1}{3}x+\frac{1}{36}=\frac{2}{3}+\frac{1}{36}
Per elevar \frac{1}{6} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
x^{2}+\frac{1}{3}x+\frac{1}{36}=\frac{25}{36}
Sumeu \frac{2}{3} i \frac{1}{36} trobant un denominador comú i sumant-ne els numeradors. A continuació, reduïu la fracció al màxim sempre que sigui possible.
\left(x+\frac{1}{6}\right)^{2}=\frac{25}{36}
Factor x^{2}+\frac{1}{3}x+\frac{1}{36}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(x+\frac{1}{6}\right)^{2}}=\sqrt{\frac{25}{36}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
x+\frac{1}{6}=\frac{5}{6} x+\frac{1}{6}=-\frac{5}{6}
Simplifiqueu.
x=\frac{2}{3} x=-1
Resteu \frac{1}{6} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}