Resoleu x
x=\frac{\sqrt{57}}{6}-\frac{1}{2}\approx 0,758305739
x=-\frac{\sqrt{57}}{6}-\frac{1}{2}\approx -1,758305739
Gràfic
Compartir
Copiat al porta-retalls
3x^{2}+3x-4=0
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
x=\frac{-3±\sqrt{3^{2}-4\times 3\left(-4\right)}}{2\times 3}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 3 per a, 3 per b i -4 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
x=\frac{-3±\sqrt{9-4\times 3\left(-4\right)}}{2\times 3}
Eleveu 3 al quadrat.
x=\frac{-3±\sqrt{9-12\left(-4\right)}}{2\times 3}
Multipliqueu -4 per 3.
x=\frac{-3±\sqrt{9+48}}{2\times 3}
Multipliqueu -12 per -4.
x=\frac{-3±\sqrt{57}}{2\times 3}
Sumeu 9 i 48.
x=\frac{-3±\sqrt{57}}{6}
Multipliqueu 2 per 3.
x=\frac{\sqrt{57}-3}{6}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-3±\sqrt{57}}{6} quan ± és més. Sumeu -3 i \sqrt{57}.
x=\frac{\sqrt{57}}{6}-\frac{1}{2}
Dividiu -3+\sqrt{57} per 6.
x=\frac{-\sqrt{57}-3}{6}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-3±\sqrt{57}}{6} quan ± és menys. Resteu \sqrt{57} de -3.
x=-\frac{\sqrt{57}}{6}-\frac{1}{2}
Dividiu -3-\sqrt{57} per 6.
x=\frac{\sqrt{57}}{6}-\frac{1}{2} x=-\frac{\sqrt{57}}{6}-\frac{1}{2}
L'equació ja s'ha resolt.
3x^{2}+3x-4=0
Les equacions quadràtiques com aquesta es poden resoldre calculant-ne el quadrat. Per fer-ho, primer l'equació ha de tenir la forma x^{2}+bx=c.
3x^{2}+3x-4-\left(-4\right)=-\left(-4\right)
Sumeu 4 als dos costats de l'equació.
3x^{2}+3x=-\left(-4\right)
En restar -4 a si mateix s'obté 0.
3x^{2}+3x=4
Resteu -4 de 0.
\frac{3x^{2}+3x}{3}=\frac{4}{3}
Dividiu els dos costats per 3.
x^{2}+\frac{3}{3}x=\frac{4}{3}
En dividir per 3 es desfà la multiplicació per 3.
x^{2}+x=\frac{4}{3}
Dividiu 3 per 3.
x^{2}+x+\left(\frac{1}{2}\right)^{2}=\frac{4}{3}+\left(\frac{1}{2}\right)^{2}
Dividiu 1, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir \frac{1}{2}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre \frac{1}{2} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
x^{2}+x+\frac{1}{4}=\frac{4}{3}+\frac{1}{4}
Per elevar \frac{1}{2} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
x^{2}+x+\frac{1}{4}=\frac{19}{12}
Sumeu \frac{4}{3} i \frac{1}{4} trobant un denominador comú i sumant-ne els numeradors. A continuació, reduïu la fracció al màxim sempre que sigui possible.
\left(x+\frac{1}{2}\right)^{2}=\frac{19}{12}
Factor x^{2}+x+\frac{1}{4}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(x+\frac{1}{2}\right)^{2}}=\sqrt{\frac{19}{12}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
x+\frac{1}{2}=\frac{\sqrt{57}}{6} x+\frac{1}{2}=-\frac{\sqrt{57}}{6}
Simplifiqueu.
x=\frac{\sqrt{57}}{6}-\frac{1}{2} x=-\frac{\sqrt{57}}{6}-\frac{1}{2}
Resteu \frac{1}{2} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}