Resoleu x
x = \frac{\sqrt{19} + 1}{3} \approx 1,786299648
x=\frac{1-\sqrt{19}}{3}\approx -1,119632981
Gràfic
Compartir
Copiat al porta-retalls
3x^{2}+1-2x=7
Resteu 2x en tots dos costats.
3x^{2}+1-2x-7=0
Resteu 7 en tots dos costats.
3x^{2}-6-2x=0
Resteu 1 de 7 per obtenir -6.
3x^{2}-2x-6=0
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
x=\frac{-\left(-2\right)±\sqrt{\left(-2\right)^{2}-4\times 3\left(-6\right)}}{2\times 3}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 3 per a, -2 per b i -6 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
x=\frac{-\left(-2\right)±\sqrt{4-4\times 3\left(-6\right)}}{2\times 3}
Eleveu -2 al quadrat.
x=\frac{-\left(-2\right)±\sqrt{4-12\left(-6\right)}}{2\times 3}
Multipliqueu -4 per 3.
x=\frac{-\left(-2\right)±\sqrt{4+72}}{2\times 3}
Multipliqueu -12 per -6.
x=\frac{-\left(-2\right)±\sqrt{76}}{2\times 3}
Sumeu 4 i 72.
x=\frac{-\left(-2\right)±2\sqrt{19}}{2\times 3}
Calculeu l'arrel quadrada de 76.
x=\frac{2±2\sqrt{19}}{2\times 3}
El contrari de -2 és 2.
x=\frac{2±2\sqrt{19}}{6}
Multipliqueu 2 per 3.
x=\frac{2\sqrt{19}+2}{6}
Ara resoleu l'equació x=\frac{2±2\sqrt{19}}{6} quan ± és més. Sumeu 2 i 2\sqrt{19}.
x=\frac{\sqrt{19}+1}{3}
Dividiu 2+2\sqrt{19} per 6.
x=\frac{2-2\sqrt{19}}{6}
Ara resoleu l'equació x=\frac{2±2\sqrt{19}}{6} quan ± és menys. Resteu 2\sqrt{19} de 2.
x=\frac{1-\sqrt{19}}{3}
Dividiu 2-2\sqrt{19} per 6.
x=\frac{\sqrt{19}+1}{3} x=\frac{1-\sqrt{19}}{3}
L'equació ja s'ha resolt.
3x^{2}+1-2x=7
Resteu 2x en tots dos costats.
3x^{2}-2x=7-1
Resteu 1 en tots dos costats.
3x^{2}-2x=6
Resteu 7 de 1 per obtenir 6.
\frac{3x^{2}-2x}{3}=\frac{6}{3}
Dividiu els dos costats per 3.
x^{2}-\frac{2}{3}x=\frac{6}{3}
En dividir per 3 es desfà la multiplicació per 3.
x^{2}-\frac{2}{3}x=2
Dividiu 6 per 3.
x^{2}-\frac{2}{3}x+\left(-\frac{1}{3}\right)^{2}=2+\left(-\frac{1}{3}\right)^{2}
Dividiu -\frac{2}{3}, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir -\frac{1}{3}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre -\frac{1}{3} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
x^{2}-\frac{2}{3}x+\frac{1}{9}=2+\frac{1}{9}
Per elevar -\frac{1}{3} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
x^{2}-\frac{2}{3}x+\frac{1}{9}=\frac{19}{9}
Sumeu 2 i \frac{1}{9}.
\left(x-\frac{1}{3}\right)^{2}=\frac{19}{9}
Factor x^{2}-\frac{2}{3}x+\frac{1}{9}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(x-\frac{1}{3}\right)^{2}}=\sqrt{\frac{19}{9}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
x-\frac{1}{3}=\frac{\sqrt{19}}{3} x-\frac{1}{3}=-\frac{\sqrt{19}}{3}
Simplifiqueu.
x=\frac{\sqrt{19}+1}{3} x=\frac{1-\sqrt{19}}{3}
Sumeu \frac{1}{3} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}