Resoleu p
p=1
p = \frac{5}{3} = 1\frac{2}{3} \approx 1,666666667
Compartir
Copiat al porta-retalls
a+b=-8 ab=3\times 5=15
Per resoldre l'equació, el factor de l'esquerra l'ha agrupat. Primer, cal tornar a escriure el costat esquerre de la mà a 3p^{2}+ap+bp+5. Per cercar a i b, configureu un sistema per resoldre.
-1,-15 -3,-5
Com que ab és positiu, a i b tenen el mateix inici de sessió. Com que a+b és negatiu, a i b són ambdós negatius. Llista de totes les parelles d'enters que donen 15 de producte.
-1-15=-16 -3-5=-8
Calculeu la suma de cada parell.
a=-5 b=-3
La solució és la parella que atorga -8 de suma.
\left(3p^{2}-5p\right)+\left(-3p+5\right)
Reescriviu 3p^{2}-8p+5 com a \left(3p^{2}-5p\right)+\left(-3p+5\right).
p\left(3p-5\right)-\left(3p-5\right)
p al primer grup i -1 al segon grup.
\left(3p-5\right)\left(p-1\right)
Simplifiqueu el terme comú 3p-5 mitjançant la propietat distributiva.
p=\frac{5}{3} p=1
Per trobar solucions d'equació, resoleu 3p-5=0 i p-1=0.
3p^{2}-8p+5=0
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
p=\frac{-\left(-8\right)±\sqrt{\left(-8\right)^{2}-4\times 3\times 5}}{2\times 3}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 3 per a, -8 per b i 5 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
p=\frac{-\left(-8\right)±\sqrt{64-4\times 3\times 5}}{2\times 3}
Eleveu -8 al quadrat.
p=\frac{-\left(-8\right)±\sqrt{64-12\times 5}}{2\times 3}
Multipliqueu -4 per 3.
p=\frac{-\left(-8\right)±\sqrt{64-60}}{2\times 3}
Multipliqueu -12 per 5.
p=\frac{-\left(-8\right)±\sqrt{4}}{2\times 3}
Sumeu 64 i -60.
p=\frac{-\left(-8\right)±2}{2\times 3}
Calculeu l'arrel quadrada de 4.
p=\frac{8±2}{2\times 3}
El contrari de -8 és 8.
p=\frac{8±2}{6}
Multipliqueu 2 per 3.
p=\frac{10}{6}
Ara resoleu l'equació p=\frac{8±2}{6} quan ± és més. Sumeu 8 i 2.
p=\frac{5}{3}
Redueix la fracció \frac{10}{6} al màxim extraient i anul·lant 2.
p=\frac{6}{6}
Ara resoleu l'equació p=\frac{8±2}{6} quan ± és menys. Resteu 2 de 8.
p=1
Dividiu 6 per 6.
p=\frac{5}{3} p=1
L'equació ja s'ha resolt.
3p^{2}-8p+5=0
Les equacions quadràtiques com aquesta es poden resoldre calculant-ne el quadrat. Per fer-ho, primer l'equació ha de tenir la forma x^{2}+bx=c.
3p^{2}-8p+5-5=-5
Resteu 5 als dos costats de l'equació.
3p^{2}-8p=-5
En restar 5 a si mateix s'obté 0.
\frac{3p^{2}-8p}{3}=-\frac{5}{3}
Dividiu els dos costats per 3.
p^{2}-\frac{8}{3}p=-\frac{5}{3}
En dividir per 3 es desfà la multiplicació per 3.
p^{2}-\frac{8}{3}p+\left(-\frac{4}{3}\right)^{2}=-\frac{5}{3}+\left(-\frac{4}{3}\right)^{2}
Dividiu -\frac{8}{3}, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir -\frac{4}{3}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre -\frac{4}{3} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
p^{2}-\frac{8}{3}p+\frac{16}{9}=-\frac{5}{3}+\frac{16}{9}
Per elevar -\frac{4}{3} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
p^{2}-\frac{8}{3}p+\frac{16}{9}=\frac{1}{9}
Sumeu -\frac{5}{3} i \frac{16}{9} trobant un denominador comú i sumant-ne els numeradors. A continuació, reduïu la fracció al màxim sempre que sigui possible.
\left(p-\frac{4}{3}\right)^{2}=\frac{1}{9}
Factor p^{2}-\frac{8}{3}p+\frac{16}{9}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(p-\frac{4}{3}\right)^{2}}=\sqrt{\frac{1}{9}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
p-\frac{4}{3}=\frac{1}{3} p-\frac{4}{3}=-\frac{1}{3}
Simplifiqueu.
p=\frac{5}{3} p=1
Sumeu \frac{4}{3} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}