Resoleu n
n=-20
n=19
Compartir
Copiat al porta-retalls
3n^{2}+3n+1-1141=0
Resteu 1141 en tots dos costats.
3n^{2}+3n-1140=0
Resteu 1 de 1141 per obtenir -1140.
n^{2}+n-380=0
Dividiu els dos costats per 3.
a+b=1 ab=1\left(-380\right)=-380
Per resoldre l'equació, el factor de l'esquerra l'ha agrupat. Primer, cal tornar a escriure el costat esquerre de la mà a n^{2}+an+bn-380. Per cercar a i b, configureu un sistema per resoldre.
-1,380 -2,190 -4,95 -5,76 -10,38 -19,20
Com que ab és negatiu, a i b tenen els signes oposats. Com que a+b és positiu, el número positiu té més valor absolut que el negatiu. Llista de totes les parelles d'enters que donen -380 de producte.
-1+380=379 -2+190=188 -4+95=91 -5+76=71 -10+38=28 -19+20=1
Calculeu la suma de cada parell.
a=-19 b=20
La solució és la parella que atorga 1 de suma.
\left(n^{2}-19n\right)+\left(20n-380\right)
Reescriviu n^{2}+n-380 com a \left(n^{2}-19n\right)+\left(20n-380\right).
n\left(n-19\right)+20\left(n-19\right)
n al primer grup i 20 al segon grup.
\left(n-19\right)\left(n+20\right)
Simplifiqueu el terme comú n-19 mitjançant la propietat distributiva.
n=19 n=-20
Per trobar solucions d'equació, resoleu n-19=0 i n+20=0.
3n^{2}+3n+1=1141
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
3n^{2}+3n+1-1141=1141-1141
Resteu 1141 als dos costats de l'equació.
3n^{2}+3n+1-1141=0
En restar 1141 a si mateix s'obté 0.
3n^{2}+3n-1140=0
Resteu 1141 de 1.
n=\frac{-3±\sqrt{3^{2}-4\times 3\left(-1140\right)}}{2\times 3}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 3 per a, 3 per b i -1140 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
n=\frac{-3±\sqrt{9-4\times 3\left(-1140\right)}}{2\times 3}
Eleveu 3 al quadrat.
n=\frac{-3±\sqrt{9-12\left(-1140\right)}}{2\times 3}
Multipliqueu -4 per 3.
n=\frac{-3±\sqrt{9+13680}}{2\times 3}
Multipliqueu -12 per -1140.
n=\frac{-3±\sqrt{13689}}{2\times 3}
Sumeu 9 i 13680.
n=\frac{-3±117}{2\times 3}
Calculeu l'arrel quadrada de 13689.
n=\frac{-3±117}{6}
Multipliqueu 2 per 3.
n=\frac{114}{6}
Ara resoleu l'equació n=\frac{-3±117}{6} quan ± és més. Sumeu -3 i 117.
n=19
Dividiu 114 per 6.
n=-\frac{120}{6}
Ara resoleu l'equació n=\frac{-3±117}{6} quan ± és menys. Resteu 117 de -3.
n=-20
Dividiu -120 per 6.
n=19 n=-20
L'equació ja s'ha resolt.
3n^{2}+3n+1=1141
Les equacions quadràtiques com aquesta es poden resoldre calculant-ne el quadrat. Per fer-ho, primer l'equació ha de tenir la forma x^{2}+bx=c.
3n^{2}+3n+1-1=1141-1
Resteu 1 als dos costats de l'equació.
3n^{2}+3n=1141-1
En restar 1 a si mateix s'obté 0.
3n^{2}+3n=1140
Resteu 1 de 1141.
\frac{3n^{2}+3n}{3}=\frac{1140}{3}
Dividiu els dos costats per 3.
n^{2}+\frac{3}{3}n=\frac{1140}{3}
En dividir per 3 es desfà la multiplicació per 3.
n^{2}+n=\frac{1140}{3}
Dividiu 3 per 3.
n^{2}+n=380
Dividiu 1140 per 3.
n^{2}+n+\left(\frac{1}{2}\right)^{2}=380+\left(\frac{1}{2}\right)^{2}
Dividiu 1, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir \frac{1}{2}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre \frac{1}{2} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
n^{2}+n+\frac{1}{4}=380+\frac{1}{4}
Per elevar \frac{1}{2} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
n^{2}+n+\frac{1}{4}=\frac{1521}{4}
Sumeu 380 i \frac{1}{4}.
\left(n+\frac{1}{2}\right)^{2}=\frac{1521}{4}
Factor n^{2}+n+\frac{1}{4}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(n+\frac{1}{2}\right)^{2}}=\sqrt{\frac{1521}{4}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
n+\frac{1}{2}=\frac{39}{2} n+\frac{1}{2}=-\frac{39}{2}
Simplifiqueu.
n=19 n=-20
Resteu \frac{1}{2} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}