Resoleu b
b = \frac{\sqrt{61} + 4}{3} \approx 3,936749892
b=\frac{4-\sqrt{61}}{3}\approx -1,270083225
Compartir
Copiat al porta-retalls
3b^{2}-8b-15=0
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
b=\frac{-\left(-8\right)±\sqrt{\left(-8\right)^{2}-4\times 3\left(-15\right)}}{2\times 3}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 3 per a, -8 per b i -15 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
b=\frac{-\left(-8\right)±\sqrt{64-4\times 3\left(-15\right)}}{2\times 3}
Eleveu -8 al quadrat.
b=\frac{-\left(-8\right)±\sqrt{64-12\left(-15\right)}}{2\times 3}
Multipliqueu -4 per 3.
b=\frac{-\left(-8\right)±\sqrt{64+180}}{2\times 3}
Multipliqueu -12 per -15.
b=\frac{-\left(-8\right)±\sqrt{244}}{2\times 3}
Sumeu 64 i 180.
b=\frac{-\left(-8\right)±2\sqrt{61}}{2\times 3}
Calculeu l'arrel quadrada de 244.
b=\frac{8±2\sqrt{61}}{2\times 3}
El contrari de -8 és 8.
b=\frac{8±2\sqrt{61}}{6}
Multipliqueu 2 per 3.
b=\frac{2\sqrt{61}+8}{6}
Ara resoleu l'equació b=\frac{8±2\sqrt{61}}{6} quan ± és més. Sumeu 8 i 2\sqrt{61}.
b=\frac{\sqrt{61}+4}{3}
Dividiu 8+2\sqrt{61} per 6.
b=\frac{8-2\sqrt{61}}{6}
Ara resoleu l'equació b=\frac{8±2\sqrt{61}}{6} quan ± és menys. Resteu 2\sqrt{61} de 8.
b=\frac{4-\sqrt{61}}{3}
Dividiu 8-2\sqrt{61} per 6.
b=\frac{\sqrt{61}+4}{3} b=\frac{4-\sqrt{61}}{3}
L'equació ja s'ha resolt.
3b^{2}-8b-15=0
Les equacions quadràtiques com aquesta es poden resoldre calculant-ne el quadrat. Per fer-ho, primer l'equació ha de tenir la forma x^{2}+bx=c.
3b^{2}-8b-15-\left(-15\right)=-\left(-15\right)
Sumeu 15 als dos costats de l'equació.
3b^{2}-8b=-\left(-15\right)
En restar -15 a si mateix s'obté 0.
3b^{2}-8b=15
Resteu -15 de 0.
\frac{3b^{2}-8b}{3}=\frac{15}{3}
Dividiu els dos costats per 3.
b^{2}-\frac{8}{3}b=\frac{15}{3}
En dividir per 3 es desfà la multiplicació per 3.
b^{2}-\frac{8}{3}b=5
Dividiu 15 per 3.
b^{2}-\frac{8}{3}b+\left(-\frac{4}{3}\right)^{2}=5+\left(-\frac{4}{3}\right)^{2}
Dividiu -\frac{8}{3}, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir -\frac{4}{3}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre -\frac{4}{3} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
b^{2}-\frac{8}{3}b+\frac{16}{9}=5+\frac{16}{9}
Per elevar -\frac{4}{3} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
b^{2}-\frac{8}{3}b+\frac{16}{9}=\frac{61}{9}
Sumeu 5 i \frac{16}{9}.
\left(b-\frac{4}{3}\right)^{2}=\frac{61}{9}
Factor b^{2}-\frac{8}{3}b+\frac{16}{9}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(b-\frac{4}{3}\right)^{2}}=\sqrt{\frac{61}{9}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
b-\frac{4}{3}=\frac{\sqrt{61}}{3} b-\frac{4}{3}=-\frac{\sqrt{61}}{3}
Simplifiqueu.
b=\frac{\sqrt{61}+4}{3} b=\frac{4-\sqrt{61}}{3}
Sumeu \frac{4}{3} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}