Resoleu z
z=-2
z=-1
Compartir
Copiat al porta-retalls
z^{2}+3z+2=0
Dividiu els dos costats per 3.
a+b=3 ab=1\times 2=2
Per resoldre l'equació, el factor de l'esquerra l'ha agrupat. Primer, cal tornar a escriure el costat esquerre de la mà a z^{2}+az+bz+2. Per cercar a i b, configureu un sistema per resoldre.
a=1 b=2
Com que ab és positiu, a i b tenen el mateix inici de sessió. Atès que a+b és positiu, a i b són positius. L'únic parell d'aquest tipus és la solució del sistema.
\left(z^{2}+z\right)+\left(2z+2\right)
Reescriviu z^{2}+3z+2 com a \left(z^{2}+z\right)+\left(2z+2\right).
z\left(z+1\right)+2\left(z+1\right)
Simplifiqueu z al primer grup i 2 al segon grup.
\left(z+1\right)\left(z+2\right)
Simplifiqueu el terme comú z+1 mitjançant la propietat distributiva.
z=-1 z=-2
Per trobar solucions d'equació, resoleu z+1=0 i z+2=0.
3z^{2}+9z+6=0
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
z=\frac{-9±\sqrt{9^{2}-4\times 3\times 6}}{2\times 3}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 3 per a, 9 per b i 6 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
z=\frac{-9±\sqrt{81-4\times 3\times 6}}{2\times 3}
Eleveu 9 al quadrat.
z=\frac{-9±\sqrt{81-12\times 6}}{2\times 3}
Multipliqueu -4 per 3.
z=\frac{-9±\sqrt{81-72}}{2\times 3}
Multipliqueu -12 per 6.
z=\frac{-9±\sqrt{9}}{2\times 3}
Sumeu 81 i -72.
z=\frac{-9±3}{2\times 3}
Calculeu l'arrel quadrada de 9.
z=\frac{-9±3}{6}
Multipliqueu 2 per 3.
z=-\frac{6}{6}
Ara resoleu l'equació z=\frac{-9±3}{6} quan ± és més. Sumeu -9 i 3.
z=-1
Dividiu -6 per 6.
z=-\frac{12}{6}
Ara resoleu l'equació z=\frac{-9±3}{6} quan ± és menys. Resteu 3 de -9.
z=-2
Dividiu -12 per 6.
z=-1 z=-2
L'equació ja s'ha resolt.
3z^{2}+9z+6=0
Les equacions quadràtiques com aquesta es poden resoldre calculant-ne el quadrat. Per fer-ho, primer l'equació ha de tenir la forma x^{2}+bx=c.
3z^{2}+9z+6-6=-6
Resteu 6 als dos costats de l'equació.
3z^{2}+9z=-6
En restar 6 a si mateix s'obté 0.
\frac{3z^{2}+9z}{3}=-\frac{6}{3}
Dividiu els dos costats per 3.
z^{2}+\frac{9}{3}z=-\frac{6}{3}
En dividir per 3 es desfà la multiplicació per 3.
z^{2}+3z=-\frac{6}{3}
Dividiu 9 per 3.
z^{2}+3z=-2
Dividiu -6 per 3.
z^{2}+3z+\left(\frac{3}{2}\right)^{2}=-2+\left(\frac{3}{2}\right)^{2}
Dividiu 3, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir \frac{3}{2}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre \frac{3}{2} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
z^{2}+3z+\frac{9}{4}=-2+\frac{9}{4}
Per elevar \frac{3}{2} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
z^{2}+3z+\frac{9}{4}=\frac{1}{4}
Sumeu -2 i \frac{9}{4}.
\left(z+\frac{3}{2}\right)^{2}=\frac{1}{4}
Factoritzeu z^{2}+3z+\frac{9}{4}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot factoritzar com a \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(z+\frac{3}{2}\right)^{2}}=\sqrt{\frac{1}{4}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
z+\frac{3}{2}=\frac{1}{2} z+\frac{3}{2}=-\frac{1}{2}
Simplifiqueu.
z=-1 z=-2
Resteu \frac{3}{2} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}