Resoleu x
x=\frac{\sqrt{6}}{3}+1\approx 1,816496581
x=-\frac{\sqrt{6}}{3}+1\approx 0,183503419
Gràfic
Compartir
Copiat al porta-retalls
3x^{2}-6x+1=0
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
x=\frac{-\left(-6\right)±\sqrt{\left(-6\right)^{2}-4\times 3}}{2\times 3}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 3 per a, -6 per b i 1 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
x=\frac{-\left(-6\right)±\sqrt{36-4\times 3}}{2\times 3}
Eleveu -6 al quadrat.
x=\frac{-\left(-6\right)±\sqrt{36-12}}{2\times 3}
Multipliqueu -4 per 3.
x=\frac{-\left(-6\right)±\sqrt{24}}{2\times 3}
Sumeu 36 i -12.
x=\frac{-\left(-6\right)±2\sqrt{6}}{2\times 3}
Calculeu l'arrel quadrada de 24.
x=\frac{6±2\sqrt{6}}{2\times 3}
El contrari de -6 és 6.
x=\frac{6±2\sqrt{6}}{6}
Multipliqueu 2 per 3.
x=\frac{2\sqrt{6}+6}{6}
Ara resoleu l'equació x=\frac{6±2\sqrt{6}}{6} quan ± és més. Sumeu 6 i 2\sqrt{6}.
x=\frac{\sqrt{6}}{3}+1
Dividiu 6+2\sqrt{6} per 6.
x=\frac{6-2\sqrt{6}}{6}
Ara resoleu l'equació x=\frac{6±2\sqrt{6}}{6} quan ± és menys. Resteu 2\sqrt{6} de 6.
x=-\frac{\sqrt{6}}{3}+1
Dividiu 6-2\sqrt{6} per 6.
x=\frac{\sqrt{6}}{3}+1 x=-\frac{\sqrt{6}}{3}+1
L'equació ja s'ha resolt.
3x^{2}-6x+1=0
Les equacions quadràtiques com aquesta es poden resoldre calculant-ne el quadrat. Per fer-ho, primer l'equació ha de tenir la forma x^{2}+bx=c.
3x^{2}-6x+1-1=-1
Resteu 1 als dos costats de l'equació.
3x^{2}-6x=-1
En restar 1 a si mateix s'obté 0.
\frac{3x^{2}-6x}{3}=-\frac{1}{3}
Dividiu els dos costats per 3.
x^{2}+\left(-\frac{6}{3}\right)x=-\frac{1}{3}
En dividir per 3 es desfà la multiplicació per 3.
x^{2}-2x=-\frac{1}{3}
Dividiu -6 per 3.
x^{2}-2x+1=-\frac{1}{3}+1
Dividiu -2, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir -1. A continuació, sumeu el quadrat del nombre -1 als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
x^{2}-2x+1=\frac{2}{3}
Sumeu -\frac{1}{3} i 1.
\left(x-1\right)^{2}=\frac{2}{3}
Factor x^{2}-2x+1. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(x-1\right)^{2}}=\sqrt{\frac{2}{3}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
x-1=\frac{\sqrt{6}}{3} x-1=-\frac{\sqrt{6}}{3}
Simplifiqueu.
x=\frac{\sqrt{6}}{3}+1 x=-\frac{\sqrt{6}}{3}+1
Sumeu 1 als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}