Resoleu x
x=-\frac{1}{2}=-0,5
x=0
Gràfic
Compartir
Copiat al porta-retalls
3x^{2}-6=x^{2}-x-6
Utilitzeu la propietat distributiva per multiplicar x+2 per x-3 i combinar-los com termes.
3x^{2}-6-x^{2}=-x-6
Resteu x^{2} en tots dos costats.
2x^{2}-6=-x-6
Combineu 3x^{2} i -x^{2} per obtenir 2x^{2}.
2x^{2}-6+x=-6
Afegiu x als dos costats.
2x^{2}-6+x+6=0
Afegiu 6 als dos costats.
2x^{2}+x=0
Sumeu -6 més 6 per obtenir 0.
x\left(2x+1\right)=0
Simplifiqueu x.
x=0 x=-\frac{1}{2}
Per trobar solucions d'equació, resoleu x=0 i 2x+1=0.
3x^{2}-6=x^{2}-x-6
Utilitzeu la propietat distributiva per multiplicar x+2 per x-3 i combinar-los com termes.
3x^{2}-6-x^{2}=-x-6
Resteu x^{2} en tots dos costats.
2x^{2}-6=-x-6
Combineu 3x^{2} i -x^{2} per obtenir 2x^{2}.
2x^{2}-6+x=-6
Afegiu x als dos costats.
2x^{2}-6+x+6=0
Afegiu 6 als dos costats.
2x^{2}+x=0
Sumeu -6 més 6 per obtenir 0.
x=\frac{-1±\sqrt{1^{2}}}{2\times 2}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 2 per a, 1 per b i 0 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
x=\frac{-1±1}{2\times 2}
Calculeu l'arrel quadrada de 1^{2}.
x=\frac{-1±1}{4}
Multipliqueu 2 per 2.
x=\frac{0}{4}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-1±1}{4} quan ± és més. Sumeu -1 i 1.
x=0
Dividiu 0 per 4.
x=-\frac{2}{4}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-1±1}{4} quan ± és menys. Resteu 1 de -1.
x=-\frac{1}{2}
Redueix la fracció \frac{-2}{4} al màxim extraient i anul·lant 2.
x=0 x=-\frac{1}{2}
L'equació ja s'ha resolt.
3x^{2}-6=x^{2}-x-6
Utilitzeu la propietat distributiva per multiplicar x+2 per x-3 i combinar-los com termes.
3x^{2}-6-x^{2}=-x-6
Resteu x^{2} en tots dos costats.
2x^{2}-6=-x-6
Combineu 3x^{2} i -x^{2} per obtenir 2x^{2}.
2x^{2}-6+x=-6
Afegiu x als dos costats.
2x^{2}+x=-6+6
Afegiu 6 als dos costats.
2x^{2}+x=0
Sumeu -6 més 6 per obtenir 0.
\frac{2x^{2}+x}{2}=\frac{0}{2}
Dividiu els dos costats per 2.
x^{2}+\frac{1}{2}x=\frac{0}{2}
En dividir per 2 es desfà la multiplicació per 2.
x^{2}+\frac{1}{2}x=0
Dividiu 0 per 2.
x^{2}+\frac{1}{2}x+\left(\frac{1}{4}\right)^{2}=\left(\frac{1}{4}\right)^{2}
Dividiu \frac{1}{2}, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir \frac{1}{4}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre \frac{1}{4} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
x^{2}+\frac{1}{2}x+\frac{1}{16}=\frac{1}{16}
Per elevar \frac{1}{4} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
\left(x+\frac{1}{4}\right)^{2}=\frac{1}{16}
Factor x^{2}+\frac{1}{2}x+\frac{1}{16}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(x+\frac{1}{4}\right)^{2}}=\sqrt{\frac{1}{16}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
x+\frac{1}{4}=\frac{1}{4} x+\frac{1}{4}=-\frac{1}{4}
Simplifiqueu.
x=0 x=-\frac{1}{2}
Resteu \frac{1}{4} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}