Resoleu x (complex solution)
x=\frac{-1+\sqrt{17}i}{3}\approx -0,333333333+1,374368542i
x=\frac{-\sqrt{17}i-1}{3}\approx -0,333333333-1,374368542i
Gràfic
Compartir
Copiat al porta-retalls
3x^{2}+2x+15=9
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
3x^{2}+2x+15-9=9-9
Resteu 9 als dos costats de l'equació.
3x^{2}+2x+15-9=0
En restar 9 a si mateix s'obté 0.
3x^{2}+2x+6=0
Resteu 9 de 15.
x=\frac{-2±\sqrt{2^{2}-4\times 3\times 6}}{2\times 3}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 3 per a, 2 per b i 6 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
x=\frac{-2±\sqrt{4-4\times 3\times 6}}{2\times 3}
Eleveu 2 al quadrat.
x=\frac{-2±\sqrt{4-12\times 6}}{2\times 3}
Multipliqueu -4 per 3.
x=\frac{-2±\sqrt{4-72}}{2\times 3}
Multipliqueu -12 per 6.
x=\frac{-2±\sqrt{-68}}{2\times 3}
Sumeu 4 i -72.
x=\frac{-2±2\sqrt{17}i}{2\times 3}
Calculeu l'arrel quadrada de -68.
x=\frac{-2±2\sqrt{17}i}{6}
Multipliqueu 2 per 3.
x=\frac{-2+2\sqrt{17}i}{6}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-2±2\sqrt{17}i}{6} quan ± és més. Sumeu -2 i 2i\sqrt{17}.
x=\frac{-1+\sqrt{17}i}{3}
Dividiu -2+2i\sqrt{17} per 6.
x=\frac{-2\sqrt{17}i-2}{6}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-2±2\sqrt{17}i}{6} quan ± és menys. Resteu 2i\sqrt{17} de -2.
x=\frac{-\sqrt{17}i-1}{3}
Dividiu -2-2i\sqrt{17} per 6.
x=\frac{-1+\sqrt{17}i}{3} x=\frac{-\sqrt{17}i-1}{3}
L'equació ja s'ha resolt.
3x^{2}+2x+15=9
Les equacions quadràtiques com aquesta es poden resoldre calculant-ne el quadrat. Per fer-ho, primer l'equació ha de tenir la forma x^{2}+bx=c.
3x^{2}+2x+15-15=9-15
Resteu 15 als dos costats de l'equació.
3x^{2}+2x=9-15
En restar 15 a si mateix s'obté 0.
3x^{2}+2x=-6
Resteu 15 de 9.
\frac{3x^{2}+2x}{3}=-\frac{6}{3}
Dividiu els dos costats per 3.
x^{2}+\frac{2}{3}x=-\frac{6}{3}
En dividir per 3 es desfà la multiplicació per 3.
x^{2}+\frac{2}{3}x=-2
Dividiu -6 per 3.
x^{2}+\frac{2}{3}x+\left(\frac{1}{3}\right)^{2}=-2+\left(\frac{1}{3}\right)^{2}
Dividiu \frac{2}{3}, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir \frac{1}{3}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre \frac{1}{3} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
x^{2}+\frac{2}{3}x+\frac{1}{9}=-2+\frac{1}{9}
Per elevar \frac{1}{3} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
x^{2}+\frac{2}{3}x+\frac{1}{9}=-\frac{17}{9}
Sumeu -2 i \frac{1}{9}.
\left(x+\frac{1}{3}\right)^{2}=-\frac{17}{9}
Factor x^{2}+\frac{2}{3}x+\frac{1}{9}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(x+\frac{1}{3}\right)^{2}}=\sqrt{-\frac{17}{9}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
x+\frac{1}{3}=\frac{\sqrt{17}i}{3} x+\frac{1}{3}=-\frac{\sqrt{17}i}{3}
Simplifiqueu.
x=\frac{-1+\sqrt{17}i}{3} x=\frac{-\sqrt{17}i-1}{3}
Resteu \frac{1}{3} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}