Calcula
\frac{13}{2}=6,5
Compartir
Copiat al porta-retalls
3\times \left(\frac{\sqrt{3}}{3}\right)^{2}+4\tan(45)+\cos(30)\cot(30)
Get the value of \tan(30) from trigonometric values table.
3\times \frac{\left(\sqrt{3}\right)^{2}}{3^{2}}+4\tan(45)+\cos(30)\cot(30)
Per elevar \frac{\sqrt{3}}{3} a una potència, eleveu el numerador i el denominador a la potència en qüestió i dividiu-los.
\frac{3\left(\sqrt{3}\right)^{2}}{3^{2}}+4\tan(45)+\cos(30)\cot(30)
Expresseu 3\times \frac{\left(\sqrt{3}\right)^{2}}{3^{2}} com a fracció senzilla.
\frac{\left(\sqrt{3}\right)^{2}}{3}+4\tan(45)+\cos(30)\cot(30)
Anul·leu 3 tant al numerador com al denominador.
\frac{\left(\sqrt{3}\right)^{2}}{3}+4\times 1+\cos(30)\cot(30)
Get the value of \tan(45) from trigonometric values table.
\frac{\left(\sqrt{3}\right)^{2}}{3}+4+\cos(30)\cot(30)
Multipliqueu 4 per 1 per obtenir 4.
\frac{\left(\sqrt{3}\right)^{2}}{3}+4+\frac{\sqrt{3}}{2}\cot(30)
Get the value of \cos(30) from trigonometric values table.
\frac{\left(\sqrt{3}\right)^{2}}{3}+4+\frac{\sqrt{3}}{2}\sqrt{3}
Get the value of \cot(30) from trigonometric values table.
\frac{\left(\sqrt{3}\right)^{2}}{3}+4+\frac{\sqrt{3}\sqrt{3}}{2}
Expresseu \frac{\sqrt{3}}{2}\sqrt{3} com a fracció senzilla.
\frac{\left(\sqrt{3}\right)^{2}}{3}+\frac{4\times 3}{3}+\frac{\sqrt{3}\sqrt{3}}{2}
Per afegir o restar les expressions, amplieu-les perquè els denominadors coincideixin. Multipliqueu 4 per \frac{3}{3}.
\frac{\left(\sqrt{3}\right)^{2}+4\times 3}{3}+\frac{\sqrt{3}\sqrt{3}}{2}
Com que \frac{\left(\sqrt{3}\right)^{2}}{3} i \frac{4\times 3}{3} tenen el mateix denominador, afegiu-los mitjançant l'addició dels seus numeradors.
\frac{2\left(\sqrt{3}\right)^{2}}{6}+4+\frac{3\sqrt{3}\sqrt{3}}{6}
Per afegir o restar les expressions, amplieu-les perquè els denominadors coincideixin. El mínim comú múltiple de 3 i 2 és 6. Multipliqueu \frac{\left(\sqrt{3}\right)^{2}}{3} per \frac{2}{2}. Multipliqueu \frac{\sqrt{3}\sqrt{3}}{2} per \frac{3}{3}.
\frac{2\left(\sqrt{3}\right)^{2}+3\sqrt{3}\sqrt{3}}{6}+4
Com que \frac{2\left(\sqrt{3}\right)^{2}}{6} i \frac{3\sqrt{3}\sqrt{3}}{6} tenen el mateix denominador, afegiu-los mitjançant l'addició dels seus numeradors.
\frac{\left(\sqrt{3}\right)^{2}}{3}+\frac{4\times 2}{2}+\frac{\sqrt{3}\sqrt{3}}{2}
Per afegir o restar les expressions, amplieu-les perquè els denominadors coincideixin. Multipliqueu 4 per \frac{2}{2}.
\frac{\left(\sqrt{3}\right)^{2}}{3}+\frac{4\times 2+\sqrt{3}\sqrt{3}}{2}
Com que \frac{4\times 2}{2} i \frac{\sqrt{3}\sqrt{3}}{2} tenen el mateix denominador, afegiu-los mitjançant l'addició dels seus numeradors.
\frac{\left(\sqrt{3}\right)^{2}}{3}+\frac{8+3}{2}
Feu les multiplicacions a 4\times 2+\sqrt{3}\sqrt{3}.
\frac{\left(\sqrt{3}\right)^{2}}{3}+\frac{11}{2}
Feu el càlcul 8+3.
\frac{3}{3}+\frac{11}{2}
L'arrel quadrada de \sqrt{3} és 3.
1+\frac{11}{2}
Dividiu 3 entre 3 per obtenir 1.
\frac{13}{2}
Sumeu 1 més \frac{11}{2} per obtenir \frac{13}{2}.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}