Resoleu x (complex solution)
x=\frac{-4+\sqrt{187}i}{29}\approx -0,137931034+0,471544632i
x=\frac{-\sqrt{187}i-4}{29}\approx -0,137931034-0,471544632i
Gràfic
Compartir
Copiat al porta-retalls
29x^{2}+8x+7=0
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
x=\frac{-8±\sqrt{8^{2}-4\times 29\times 7}}{2\times 29}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 29 per a, 8 per b i 7 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
x=\frac{-8±\sqrt{64-4\times 29\times 7}}{2\times 29}
Eleveu 8 al quadrat.
x=\frac{-8±\sqrt{64-116\times 7}}{2\times 29}
Multipliqueu -4 per 29.
x=\frac{-8±\sqrt{64-812}}{2\times 29}
Multipliqueu -116 per 7.
x=\frac{-8±\sqrt{-748}}{2\times 29}
Sumeu 64 i -812.
x=\frac{-8±2\sqrt{187}i}{2\times 29}
Calculeu l'arrel quadrada de -748.
x=\frac{-8±2\sqrt{187}i}{58}
Multipliqueu 2 per 29.
x=\frac{-8+2\sqrt{187}i}{58}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-8±2\sqrt{187}i}{58} quan ± és més. Sumeu -8 i 2i\sqrt{187}.
x=\frac{-4+\sqrt{187}i}{29}
Dividiu -8+2i\sqrt{187} per 58.
x=\frac{-2\sqrt{187}i-8}{58}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-8±2\sqrt{187}i}{58} quan ± és menys. Resteu 2i\sqrt{187} de -8.
x=\frac{-\sqrt{187}i-4}{29}
Dividiu -8-2i\sqrt{187} per 58.
x=\frac{-4+\sqrt{187}i}{29} x=\frac{-\sqrt{187}i-4}{29}
L'equació ja s'ha resolt.
29x^{2}+8x+7=0
Les equacions quadràtiques com aquesta es poden resoldre calculant-ne el quadrat. Per fer-ho, primer l'equació ha de tenir la forma x^{2}+bx=c.
29x^{2}+8x+7-7=-7
Resteu 7 als dos costats de l'equació.
29x^{2}+8x=-7
En restar 7 a si mateix s'obté 0.
\frac{29x^{2}+8x}{29}=-\frac{7}{29}
Dividiu els dos costats per 29.
x^{2}+\frac{8}{29}x=-\frac{7}{29}
En dividir per 29 es desfà la multiplicació per 29.
x^{2}+\frac{8}{29}x+\left(\frac{4}{29}\right)^{2}=-\frac{7}{29}+\left(\frac{4}{29}\right)^{2}
Dividiu \frac{8}{29}, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir \frac{4}{29}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre \frac{4}{29} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
x^{2}+\frac{8}{29}x+\frac{16}{841}=-\frac{7}{29}+\frac{16}{841}
Per elevar \frac{4}{29} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
x^{2}+\frac{8}{29}x+\frac{16}{841}=-\frac{187}{841}
Sumeu -\frac{7}{29} i \frac{16}{841} trobant un denominador comú i sumant-ne els numeradors. A continuació, reduïu la fracció al màxim sempre que sigui possible.
\left(x+\frac{4}{29}\right)^{2}=-\frac{187}{841}
Factor x^{2}+\frac{8}{29}x+\frac{16}{841}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(x+\frac{4}{29}\right)^{2}}=\sqrt{-\frac{187}{841}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
x+\frac{4}{29}=\frac{\sqrt{187}i}{29} x+\frac{4}{29}=-\frac{\sqrt{187}i}{29}
Simplifiqueu.
x=\frac{-4+\sqrt{187}i}{29} x=\frac{-\sqrt{187}i-4}{29}
Resteu \frac{4}{29} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}