Resoleu k
k=\frac{1}{4}=0,25
k=-\frac{2}{7}\approx -0,285714286
Compartir
Copiat al porta-retalls
a+b=1 ab=28\left(-2\right)=-56
Per resoldre l'equació, el factor de l'esquerra l'ha agrupat. Primer, cal tornar a escriure el costat esquerre de la mà a 28k^{2}+ak+bk-2. Per cercar a i b, configureu un sistema per resoldre.
-1,56 -2,28 -4,14 -7,8
Com que ab és negatiu, a i b tenen els signes oposats. Com que a+b és positiu, el número positiu té més valor absolut que el negatiu. Llista de totes les parelles d'enters que donen -56 de producte.
-1+56=55 -2+28=26 -4+14=10 -7+8=1
Calculeu la suma de cada parell.
a=-7 b=8
La solució és la parella que atorga 1 de suma.
\left(28k^{2}-7k\right)+\left(8k-2\right)
Reescriviu 28k^{2}+k-2 com a \left(28k^{2}-7k\right)+\left(8k-2\right).
7k\left(4k-1\right)+2\left(4k-1\right)
7k al primer grup i 2 al segon grup.
\left(4k-1\right)\left(7k+2\right)
Simplifiqueu el terme comú 4k-1 mitjançant la propietat distributiva.
k=\frac{1}{4} k=-\frac{2}{7}
Per trobar solucions d'equació, resoleu 4k-1=0 i 7k+2=0.
28k^{2}+k-2=0
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
k=\frac{-1±\sqrt{1^{2}-4\times 28\left(-2\right)}}{2\times 28}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 28 per a, 1 per b i -2 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
k=\frac{-1±\sqrt{1-4\times 28\left(-2\right)}}{2\times 28}
Eleveu 1 al quadrat.
k=\frac{-1±\sqrt{1-112\left(-2\right)}}{2\times 28}
Multipliqueu -4 per 28.
k=\frac{-1±\sqrt{1+224}}{2\times 28}
Multipliqueu -112 per -2.
k=\frac{-1±\sqrt{225}}{2\times 28}
Sumeu 1 i 224.
k=\frac{-1±15}{2\times 28}
Calculeu l'arrel quadrada de 225.
k=\frac{-1±15}{56}
Multipliqueu 2 per 28.
k=\frac{14}{56}
Ara resoleu l'equació k=\frac{-1±15}{56} quan ± és més. Sumeu -1 i 15.
k=\frac{1}{4}
Redueix la fracció \frac{14}{56} al màxim extraient i anul·lant 14.
k=-\frac{16}{56}
Ara resoleu l'equació k=\frac{-1±15}{56} quan ± és menys. Resteu 15 de -1.
k=-\frac{2}{7}
Redueix la fracció \frac{-16}{56} al màxim extraient i anul·lant 8.
k=\frac{1}{4} k=-\frac{2}{7}
L'equació ja s'ha resolt.
28k^{2}+k-2=0
Les equacions quadràtiques com aquesta es poden resoldre calculant-ne el quadrat. Per fer-ho, primer l'equació ha de tenir la forma x^{2}+bx=c.
28k^{2}+k-2-\left(-2\right)=-\left(-2\right)
Sumeu 2 als dos costats de l'equació.
28k^{2}+k=-\left(-2\right)
En restar -2 a si mateix s'obté 0.
28k^{2}+k=2
Resteu -2 de 0.
\frac{28k^{2}+k}{28}=\frac{2}{28}
Dividiu els dos costats per 28.
k^{2}+\frac{1}{28}k=\frac{2}{28}
En dividir per 28 es desfà la multiplicació per 28.
k^{2}+\frac{1}{28}k=\frac{1}{14}
Redueix la fracció \frac{2}{28} al màxim extraient i anul·lant 2.
k^{2}+\frac{1}{28}k+\left(\frac{1}{56}\right)^{2}=\frac{1}{14}+\left(\frac{1}{56}\right)^{2}
Dividiu \frac{1}{28}, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir \frac{1}{56}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre \frac{1}{56} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
k^{2}+\frac{1}{28}k+\frac{1}{3136}=\frac{1}{14}+\frac{1}{3136}
Per elevar \frac{1}{56} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
k^{2}+\frac{1}{28}k+\frac{1}{3136}=\frac{225}{3136}
Sumeu \frac{1}{14} i \frac{1}{3136} trobant un denominador comú i sumant-ne els numeradors. A continuació, reduïu la fracció al màxim sempre que sigui possible.
\left(k+\frac{1}{56}\right)^{2}=\frac{225}{3136}
Factor k^{2}+\frac{1}{28}k+\frac{1}{3136}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(k+\frac{1}{56}\right)^{2}}=\sqrt{\frac{225}{3136}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
k+\frac{1}{56}=\frac{15}{56} k+\frac{1}{56}=-\frac{15}{56}
Simplifiqueu.
k=\frac{1}{4} k=-\frac{2}{7}
Resteu \frac{1}{56} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}