Resoleu x
x=\frac{\sqrt{21}-3}{5}\approx 0,316515139
x=\frac{-\sqrt{21}-3}{5}\approx -1,516515139
Gràfic
Compartir
Copiat al porta-retalls
25x^{2}+30x=12
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
25x^{2}+30x-12=12-12
Resteu 12 als dos costats de l'equació.
25x^{2}+30x-12=0
En restar 12 a si mateix s'obté 0.
x=\frac{-30±\sqrt{30^{2}-4\times 25\left(-12\right)}}{2\times 25}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 25 per a, 30 per b i -12 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
x=\frac{-30±\sqrt{900-4\times 25\left(-12\right)}}{2\times 25}
Eleveu 30 al quadrat.
x=\frac{-30±\sqrt{900-100\left(-12\right)}}{2\times 25}
Multipliqueu -4 per 25.
x=\frac{-30±\sqrt{900+1200}}{2\times 25}
Multipliqueu -100 per -12.
x=\frac{-30±\sqrt{2100}}{2\times 25}
Sumeu 900 i 1200.
x=\frac{-30±10\sqrt{21}}{2\times 25}
Calculeu l'arrel quadrada de 2100.
x=\frac{-30±10\sqrt{21}}{50}
Multipliqueu 2 per 25.
x=\frac{10\sqrt{21}-30}{50}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-30±10\sqrt{21}}{50} quan ± és més. Sumeu -30 i 10\sqrt{21}.
x=\frac{\sqrt{21}-3}{5}
Dividiu -30+10\sqrt{21} per 50.
x=\frac{-10\sqrt{21}-30}{50}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-30±10\sqrt{21}}{50} quan ± és menys. Resteu 10\sqrt{21} de -30.
x=\frac{-\sqrt{21}-3}{5}
Dividiu -30-10\sqrt{21} per 50.
x=\frac{\sqrt{21}-3}{5} x=\frac{-\sqrt{21}-3}{5}
L'equació ja s'ha resolt.
25x^{2}+30x=12
Les equacions quadràtiques com aquesta es poden resoldre calculant-ne el quadrat. Per fer-ho, primer l'equació ha de tenir la forma x^{2}+bx=c.
\frac{25x^{2}+30x}{25}=\frac{12}{25}
Dividiu els dos costats per 25.
x^{2}+\frac{30}{25}x=\frac{12}{25}
En dividir per 25 es desfà la multiplicació per 25.
x^{2}+\frac{6}{5}x=\frac{12}{25}
Redueix la fracció \frac{30}{25} al màxim extraient i anul·lant 5.
x^{2}+\frac{6}{5}x+\left(\frac{3}{5}\right)^{2}=\frac{12}{25}+\left(\frac{3}{5}\right)^{2}
Dividiu \frac{6}{5}, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir \frac{3}{5}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre \frac{3}{5} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
x^{2}+\frac{6}{5}x+\frac{9}{25}=\frac{12+9}{25}
Per elevar \frac{3}{5} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
x^{2}+\frac{6}{5}x+\frac{9}{25}=\frac{21}{25}
Sumeu \frac{12}{25} i \frac{9}{25} trobant un denominador comú i sumant-ne els numeradors. A continuació, reduïu la fracció al màxim sempre que sigui possible.
\left(x+\frac{3}{5}\right)^{2}=\frac{21}{25}
Factor x^{2}+\frac{6}{5}x+\frac{9}{25}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(x+\frac{3}{5}\right)^{2}}=\sqrt{\frac{21}{25}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
x+\frac{3}{5}=\frac{\sqrt{21}}{5} x+\frac{3}{5}=-\frac{\sqrt{21}}{5}
Simplifiqueu.
x=\frac{\sqrt{21}-3}{5} x=\frac{-\sqrt{21}-3}{5}
Resteu \frac{3}{5} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}