Resoleu a
a=\frac{\sqrt{1887}i}{12}+\frac{5}{4}\approx 1,25+3,619967771i
a=-\frac{\sqrt{1887}i}{12}+\frac{5}{4}\approx 1,25-3,619967771i
Compartir
Copiat al porta-retalls
24a^{2}-60a+352=0
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
a=\frac{-\left(-60\right)±\sqrt{\left(-60\right)^{2}-4\times 24\times 352}}{2\times 24}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 24 per a, -60 per b i 352 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
a=\frac{-\left(-60\right)±\sqrt{3600-4\times 24\times 352}}{2\times 24}
Eleveu -60 al quadrat.
a=\frac{-\left(-60\right)±\sqrt{3600-96\times 352}}{2\times 24}
Multipliqueu -4 per 24.
a=\frac{-\left(-60\right)±\sqrt{3600-33792}}{2\times 24}
Multipliqueu -96 per 352.
a=\frac{-\left(-60\right)±\sqrt{-30192}}{2\times 24}
Sumeu 3600 i -33792.
a=\frac{-\left(-60\right)±4\sqrt{1887}i}{2\times 24}
Calculeu l'arrel quadrada de -30192.
a=\frac{60±4\sqrt{1887}i}{2\times 24}
El contrari de -60 és 60.
a=\frac{60±4\sqrt{1887}i}{48}
Multipliqueu 2 per 24.
a=\frac{60+4\sqrt{1887}i}{48}
Ara resoleu l'equació a=\frac{60±4\sqrt{1887}i}{48} quan ± és més. Sumeu 60 i 4i\sqrt{1887}.
a=\frac{\sqrt{1887}i}{12}+\frac{5}{4}
Dividiu 60+4i\sqrt{1887} per 48.
a=\frac{-4\sqrt{1887}i+60}{48}
Ara resoleu l'equació a=\frac{60±4\sqrt{1887}i}{48} quan ± és menys. Resteu 4i\sqrt{1887} de 60.
a=-\frac{\sqrt{1887}i}{12}+\frac{5}{4}
Dividiu 60-4i\sqrt{1887} per 48.
a=\frac{\sqrt{1887}i}{12}+\frac{5}{4} a=-\frac{\sqrt{1887}i}{12}+\frac{5}{4}
L'equació ja s'ha resolt.
24a^{2}-60a+352=0
Les equacions quadràtiques com aquesta es poden resoldre calculant-ne el quadrat. Per fer-ho, primer l'equació ha de tenir la forma x^{2}+bx=c.
24a^{2}-60a+352-352=-352
Resteu 352 als dos costats de l'equació.
24a^{2}-60a=-352
En restar 352 a si mateix s'obté 0.
\frac{24a^{2}-60a}{24}=-\frac{352}{24}
Dividiu els dos costats per 24.
a^{2}+\left(-\frac{60}{24}\right)a=-\frac{352}{24}
En dividir per 24 es desfà la multiplicació per 24.
a^{2}-\frac{5}{2}a=-\frac{352}{24}
Redueix la fracció \frac{-60}{24} al màxim extraient i anul·lant 12.
a^{2}-\frac{5}{2}a=-\frac{44}{3}
Redueix la fracció \frac{-352}{24} al màxim extraient i anul·lant 8.
a^{2}-\frac{5}{2}a+\left(-\frac{5}{4}\right)^{2}=-\frac{44}{3}+\left(-\frac{5}{4}\right)^{2}
Dividiu -\frac{5}{2}, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir -\frac{5}{4}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre -\frac{5}{4} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
a^{2}-\frac{5}{2}a+\frac{25}{16}=-\frac{44}{3}+\frac{25}{16}
Per elevar -\frac{5}{4} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
a^{2}-\frac{5}{2}a+\frac{25}{16}=-\frac{629}{48}
Sumeu -\frac{44}{3} i \frac{25}{16} trobant un denominador comú i sumant-ne els numeradors. A continuació, reduïu la fracció al màxim sempre que sigui possible.
\left(a-\frac{5}{4}\right)^{2}=-\frac{629}{48}
Factor a^{2}-\frac{5}{2}a+\frac{25}{16}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(a-\frac{5}{4}\right)^{2}}=\sqrt{-\frac{629}{48}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
a-\frac{5}{4}=\frac{\sqrt{1887}i}{12} a-\frac{5}{4}=-\frac{\sqrt{1887}i}{12}
Simplifiqueu.
a=\frac{\sqrt{1887}i}{12}+\frac{5}{4} a=-\frac{\sqrt{1887}i}{12}+\frac{5}{4}
Sumeu \frac{5}{4} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}