Resoleu x
x=\frac{\sqrt{282}}{21}+\frac{1}{7}\approx 0,942516934
x=-\frac{\sqrt{282}}{21}+\frac{1}{7}\approx -0,656802649
Gràfic
Compartir
Copiat al porta-retalls
21x^{2}-6x=13
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
21x^{2}-6x-13=13-13
Resteu 13 als dos costats de l'equació.
21x^{2}-6x-13=0
En restar 13 a si mateix s'obté 0.
x=\frac{-\left(-6\right)±\sqrt{\left(-6\right)^{2}-4\times 21\left(-13\right)}}{2\times 21}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 21 per a, -6 per b i -13 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
x=\frac{-\left(-6\right)±\sqrt{36-4\times 21\left(-13\right)}}{2\times 21}
Eleveu -6 al quadrat.
x=\frac{-\left(-6\right)±\sqrt{36-84\left(-13\right)}}{2\times 21}
Multipliqueu -4 per 21.
x=\frac{-\left(-6\right)±\sqrt{36+1092}}{2\times 21}
Multipliqueu -84 per -13.
x=\frac{-\left(-6\right)±\sqrt{1128}}{2\times 21}
Sumeu 36 i 1092.
x=\frac{-\left(-6\right)±2\sqrt{282}}{2\times 21}
Calculeu l'arrel quadrada de 1128.
x=\frac{6±2\sqrt{282}}{2\times 21}
El contrari de -6 és 6.
x=\frac{6±2\sqrt{282}}{42}
Multipliqueu 2 per 21.
x=\frac{2\sqrt{282}+6}{42}
Ara resoleu l'equació x=\frac{6±2\sqrt{282}}{42} quan ± és més. Sumeu 6 i 2\sqrt{282}.
x=\frac{\sqrt{282}}{21}+\frac{1}{7}
Dividiu 6+2\sqrt{282} per 42.
x=\frac{6-2\sqrt{282}}{42}
Ara resoleu l'equació x=\frac{6±2\sqrt{282}}{42} quan ± és menys. Resteu 2\sqrt{282} de 6.
x=-\frac{\sqrt{282}}{21}+\frac{1}{7}
Dividiu 6-2\sqrt{282} per 42.
x=\frac{\sqrt{282}}{21}+\frac{1}{7} x=-\frac{\sqrt{282}}{21}+\frac{1}{7}
L'equació ja s'ha resolt.
21x^{2}-6x=13
Les equacions quadràtiques com aquesta es poden resoldre calculant-ne el quadrat. Per fer-ho, primer l'equació ha de tenir la forma x^{2}+bx=c.
\frac{21x^{2}-6x}{21}=\frac{13}{21}
Dividiu els dos costats per 21.
x^{2}+\left(-\frac{6}{21}\right)x=\frac{13}{21}
En dividir per 21 es desfà la multiplicació per 21.
x^{2}-\frac{2}{7}x=\frac{13}{21}
Redueix la fracció \frac{-6}{21} al màxim extraient i anul·lant 3.
x^{2}-\frac{2}{7}x+\left(-\frac{1}{7}\right)^{2}=\frac{13}{21}+\left(-\frac{1}{7}\right)^{2}
Dividiu -\frac{2}{7}, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir -\frac{1}{7}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre -\frac{1}{7} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
x^{2}-\frac{2}{7}x+\frac{1}{49}=\frac{13}{21}+\frac{1}{49}
Per elevar -\frac{1}{7} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
x^{2}-\frac{2}{7}x+\frac{1}{49}=\frac{94}{147}
Sumeu \frac{13}{21} i \frac{1}{49} trobant un denominador comú i sumant-ne els numeradors. A continuació, reduïu la fracció al màxim sempre que sigui possible.
\left(x-\frac{1}{7}\right)^{2}=\frac{94}{147}
Factor x^{2}-\frac{2}{7}x+\frac{1}{49}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(x-\frac{1}{7}\right)^{2}}=\sqrt{\frac{94}{147}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
x-\frac{1}{7}=\frac{\sqrt{282}}{21} x-\frac{1}{7}=-\frac{\sqrt{282}}{21}
Simplifiqueu.
x=\frac{\sqrt{282}}{21}+\frac{1}{7} x=-\frac{\sqrt{282}}{21}+\frac{1}{7}
Sumeu \frac{1}{7} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}